DIA 2
FAIRPORT CONVENTION
The lark in the morning

Quan als anys seixanta del segle passat el rock and roll original es començava a barrejar amb altres gèneres musicals i a tenir molts cognoms: progressiu, simfònic, pop... uns quants grups – pocs, i sobre tot a Gran Bretanya- van decidir fusionar-lo amb el folk. És el que es va anomenar folk-rock o folk elèctric. En realitat, en molt casos, es tractava de fer servir una base de bateria i baix elèctric i encaixar melodies i cançons tradicionals. Fairport Covention van ser els pioners l’any 1967. Steelayed Span els van seguir poc després. Hi ha una connexió també amb Jhetro Tull i alguns músics bretons joves d’aleshores com el guitarrista Dan ar Braz. Aquí teniu un meddley de reels titulat “The lark in the morning”. Lark vol dir alosa però informalment vol dir també broma. Doncs això, una broma matinera.

https://www.youtube.com/watch?v=Z3pP4O3nkAc&list=OLAK5uy_mBym1ep-QysZNmHOxPo3-MaPIVFFeNj8E&index=6

I per cert, continuen en actiu amb un dels seus fundadors, Richard Thompson, i altres músics de llarg recorregut. Dave Swarbrick, considerat un dels millors fiddelistes del món, va morir l’any 2016 i Sandy Denny, la veu, prematurament l’any 1978.

Per aquí està clar que, si més no, una part del Grup de Folk seguia aquests moviments. Pensem en Els tres tambors dels germans Batiste, en Jaraba i en Farran.

Ara bé, no va ser fins els vuitanta que, a Reus, va sorgir una banda netament folk-rock. Es deia Tradivàrius i van actuar al segon o tercer Tradicionàrius. Va ser fundat per Xavier Macaya i en Pep Solórzano i van passar alguns músics folk de llarg recorregut. Aquí teniu una gravació del programa Sputnik l’any 1993. Aquells temps en que la televisió pública no només emetia música folk sinó que, fins i tot, enregistrava concerts.

https://www.youtube.com/watch?v=OobbyK3579A