La tradició i la modernitat es van trobar al disc 'Lo poder del cant' (1980). Aquella agosarada experiència de fusió va ser punt d'arribada per a músics que venien el rock i del jazz (la prestigiosa Ona laietana), i punt de partida pels que venien de la cançó i la música tradicional (que entrava en crisi de consideració). La densitat i temperatura de la brillant feina per a les cordes d'en Xavier Batllès, i la sensibilitat modernitzadora d'en Josep Cabré i en Jordi Fàbregas (ho va demostrar en el folk-rock de Coses), van posar les condicions per a la gran explosió: l'estiu del 79 als estudis Gemma-2 es va produir el big bang a la música catalana.
 
Xavier Batllès, fundador de l'Orquestra Mirasol, havia iniciat la transició cap a les músiques tradicionals amb Mirasol-Colores i la Rondalla de la Costa. Els Harmònica Brava, Joan Albert Amargós, Feliu Gasull, Carles Benavent o Joan Saura, aportaven el talent que, des del jazz, funk o jazz-rock (Música Urbana, Blay Tritono), transitava per la clàssica. Eliseo Parra ja havia connectat amb Al Tall, l'Ovidi Montllor i la resta de la cançó. 'Saki' Guillen venia de l'experimentació progressiva del 'Licors' de Pau Riba i Daevid Allen (Soft Machine). La música era la protagonista cultural en aquella Barcelona emergent i transgressora com no ho ha estat mai més. La música catalana portava el segell de la innovació que naixia del diàleg i l'experimentació. Només calia un reactiu. La música popular el va portar amb 'Lo poder del cant'.
 
Res ha tornat a ser igual després de l'esbojarrat estiu del 79. Aquella primavera havien arribat els ajuntaments democràtics i havien nascut les ràdios municipals i El Punt diari. A la tardor va entrar en vigor l'Estatut de Sau. Catalunya feia les primeres passes per ser un país modern. El projecte de Batllès, Fàbregas, Cabré i l'Harmònica Brava va obrir les portes a una nova tradició exaltada pel nou i enamorada pel vell i va crear una nova generació de músics com el mateix Eduard Iniesta.
 
Havia nascut el tradipop. I avui és part de l'essència musical del país.
 
Rafael Vallbona

Més informació del concert Folk Laietà aquí