El dijous 3 de desembre estrenarem el documental “Amb un tros d’acordió”, d’Irene Augé, seguit d’un petit col·loqui amb la directora.  Tancarem la sessió amb un concert del grup El Pont d’Arcalís que faran referència a part del repertori del documental. 

Avui ha tornat i el podem sentir als escenaris, hi posem micròfons, l’aprenem a les escoles, ens el comprem per estrenar… Però, com era quan es sentia als camps, menjadors i eres de les masies? Com va ser la pràctica de l’acordió diatònic abans de caure en desús per unes dècades? “Amb un tros d’acordió” ens hi apropa a través dels relats i cançons dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord. No serem en aquell menjador ni en aquella era, però el trosset que en puguem conèixer serà sincer i honest. Un trosset que els habitants de la vall han anat a buscar al calaix dels records amb enyor i ganes de fer-nos-en partícips. 

Tal com diu un dels protagonistes: “L’afició fa fer moltes coses”. La Irene va començar a imaginar el documental des de la il·lusió, després de recollir diverses melodies i experiències fent treball de camp sota el paraigües de la musicologia i l’antropologia. Amb això, vol subratllar que la pràctica musical s’emmarca en una manera de veure el món determinada. La presència del diatònic a la Vall de Lord s’explica amb les seves melodies i els vells acordions, però també amb les relacions veïnals i organització dels dia laboral, entre molts d’altres aspectes.

“Amb un tros d’acordió” vol mostrar una manera de viure la música deslligada de l’academicisme, la professionalitat i l’excepcionalitat. Una forma que, per la seva popularitat i quotidianitat, avui tan sols podríem comparar amb les cantades de cançons infantils, les nadales i poca cosa més. Un clam a l’apropament de la música a totes les persones.

Per aquesta ocasió, El Pont d’Arcalís ens proposa un repertori de tonades i cançons que formen part del seu repertori històric i que tenen la seva arrel precisament a les contrades de la Vall de Lord com Els cigalons de Canalda, la Jota de Ronda d’Organyà, la Polca – Xotis del Cadí, la Jota de la Vall de Cabó, les Jotes de Tuixent, el Xotis de la Ratera… A més, estrenaran dues peces que els ha fet conèixer la Irene i que tocarà amb ells: El Vals dels Pirineus, del repertori de l’acordionista Josep Casas Selga “Nogueres” i La Polca de la Porquera del repertori de Josep Pujols Xandri “Borda”. 

“Amb un tros d’acordió”
Irene Augé: directora
OMEN: producció
Arnau Abella: realització

El Pont d’Arcalís
Cati Plana: acordió, percussió tradicional
Jordi Macaya: viola, tarota, ocarina,veu,programació electrònica
Eduard Casals: viola de roda, gralla, clarinet, ocarina
Jordi Fàbregas: guitarra, gralla, veu
i la col·laboració especial d’Irene Augé: acordió