ELS CINC TEMES DEL FERRAN RIERA

1.- El primer disc d'Uc va suposar un revulsiu per la música tradicional dels Països Catalans, ja que tractava el repertori popular amb un aire renovador alhora que ben senzill. A més, va ser sorprenent que aquesta iniciativa no sorgís a Barcelona, València o Palma, sinó que la facturessin tres joves d'Eivissa.

UC: “La presó de Nàpols”, del disc Cançons d’Eivissa (1974).
Extret de la pel·lícula La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt (1976)
https://youtu.be/lylsAw5J9e4

2.- La primera cançó que vaig escoltar d'Al Tall també va significar una agradabilíssima sorpresa. Els valencians aplicaven la riproposta a la jota, aplicant-li un aire del tot contemporani i una lletra que als anys setanta calia considerar prou reivindicativa.

Al Tall: “Darrer diumenge d’octubre”, del disc Deixeu que rode la roda (1976)
Enregistrat al concert de comiat del grup que va tenir lloc el 18 d’octubre del 2013 al Palau de Congressos de València.
https://youtu.be/HDStxhnsuaM

3.- Amb el "Parado" tinc una relació ben bé íntima, ja que amb el temps va esdevenir una mena d'himne de la meva família materna que té les seves arrels a Mallorca. Ningú ha superat la versió que en va fer Música Nostra.

Música Nostra: “Parado de Valldemossa”, del disc Giravolt (1992)
https://youtu.be/U6oHN_8C86c

4.- Amb els Quicos també tinc una relació molt especial, ja que ells em van convidar a descobrir les meravelles de les Terres de l'Ebre i del seu delta. Aquest fandango, basat en una tonada popular, també és un exemple de la posada al dia del gènere gràcies a un arranjament molt original i una lletra molt adient sobre les migracions forçades.

Quico del Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Fandango dels adéus”, del disc Si no fos (1996)
https://youtu.be/O8G7C5p5gMI

5.- Eliseo Parra va créixer a Barcelona, on va formar part del rock progressiu, de l'ona laietana i de la moda salsera. Després va endinsar-se en la renovació del folk hispà i ja fa més de vint anys que és el gran mestre de la música tradicional contemporània de l'Estat espanyol. "El silenci d'estimar" és el seu tema propi més sentit i tendre, una balada on conjuga els aires de la jota amb la improvisació jazzística. 

Eliseo Parra: “El silenci d’estimar”, del disc Tribus hispanas (1998)
Enregistrat al Teatro Galileo de Madrid al 2008, amb la companyia de Carmen París
https://youtu.be/TZ566biLgZ0