CINC 5 TEMES DEL JORDI FÀBREGAS 25.03.2020
M’heu demanat que esculli cinc temes que siguin essencials per mi, que hagin exercit una influència imprescindible en la meva trajectòria vital i artística. Carai! És prou complicada aquesta... Tots hem viscut diferents moments i a cada un d’ells hi ha enllaçat un pensament, una tonada, una vivència. Vull dir amb això que ara em despenjaré amb una selecció d’aquests cinc temes, però podrien ser molts d’altres i, si voleu, en un altre moment us en puc suggerir un nou arreplec. Solament dir-vos que aquesta d’ara l’he escollit pensant en cinc moments de la meva vida i que recordo intensament el perquè de cada una d’aquestes cançons.

Endavant doncs i un desig per tot@s que ens cuidem molt i que passi aquest trasbals que patim.


1. L’EMIGRANT – Emili Vendrell  (pare)
https://www.youtube.com/watch?v=D02vTC1YxAM
Cançó de taverna (A la taverna d’en Mallol)
www.youtube.com/watch?v=gy4e7SY3a9Q

La primera és pel record de la meva infantesa a Sallent (Bages) a casa dels pares. Vaig tenir la sort de néixer en una família senzilla i que estimava la cultura del país i tota ella tenia el costum de cantar en les trobades familiars, a les sortides i aplecs, als oficis religiosos... i amb molt bona veu i amb ganes. La cançó tradicional va estar sempre present a les sobretaules i en els moments diversos del cicle de l’any.

Els primers discs EP (vinil petit) que van entrar a casa (penseu que us parlo de l’any 1951 quan vaig néixer) van ser Cançó d’Amor i de Guerra i l’Emili Vendrell Ibars (pare).

Us proposo qualsevol de les que canta Emili Vendrell que no es va prodigar massa en enregistraments discogràfics, però va ser un cantant i artista molt popular. L’Emigrant d’un poema de Verdaguer musicat per Amadeu Vives, o si voleu  La cançó de Taverna A la taverna d’en Malloll d’Apel·les Mestres, que és com un romanço popular tradicional.


2. AMSTERDAM – Jacques Brel
(En viu a l’Òlympis de París l’any 1964) 
https://www.youtube.com/watch?v=9p7RNVhHGbY

Jo vaig començar a cantar de molt jove. Primer a l’Escolania del meu poble i després com a cantautor, ja sabeu, veu i guitarra, amb una cadira a l’escenari per posar-hi el peu. En un moment determinat, a part de posar música a poemes del meu pare, vaig conèixer la bibliotecària de Sallent, la Montserrat, que era una entusiasta de la nova cançó francesa, i em va fer conèixer diversos cantants i especialment Jacques Brel. L’impacte que em va produir escoltar-lo, sobre tot el primer tema del seu gran concert a l’Òlympia de l’any 1964, va ser total. Aquella manera de dir les cançons, la vitalitat, la intensitat i la interpretació, la instrumentació del seu gran arranjador François Rauber... Al meu primer enregistrament discogràfic com a cantautor, un EP de la casa Edigsa que vaig fer l’any 1968 amb 17 anys, hi vaig cantar Amsterdam, amb una lletra adaptada pel meu pare Josep Fàbregas. No era pas una traducció literal sinó una visió lliure d’ell, però vaig intentar interpretar-la i cantar-la seguint al mestre Brel.


3. DREAMS OF NO RETURN – The Incredible String Band
(LP Hard Rope & Silken Twine – 1974)
https://www.youtube.com/watch?v=94A1Lj26ivo&list=PLllCZ_6AwZ-Dy3y7Z32tTsPZIRiHlMPjG&index=6

Als anys 70 del segle passat, després de la gran revolució que va representar el Maig del 68 francès, tot estava en moviment i en cerca de noves línies artístiques en totes les arts. He escollit aquest grup (n’hi podrien haver molts d’altres, segur) però en el meu moment The Incredible String Band em va obrir una gran porta. Nosaltres estàvem construint el Grup Coses amb ganes d’eixamplar la sonoritat pròpia del cantautor, treballar les veus, incorporar al grup la instrumentació més àmplia a part de les guitarres i l’estructura típica del conjunt pop-rock i la ISB  amb en Mike Heron al capdavant, barrejant sons d’orquestra de corda clàssica, piano, amb dobles cordes com mandolines i altres, per nosaltres, d’exòtics com el sitar, trencant la típica forma de cançó i anant cap a conceptes  simfònics.... Una gran descoberta nois! (La banda d’Els Coses en aquells anys estàvem col·laborant amb grans músics com en Jordi Vilaprinyó, Carles Cases i Josep Pons).

Posteriorment també puc dir que la sonoritat de la ISB va influenciar de gran manera els inicis del meu grup La Murga i l’Harmònica Brava

4. L'È STATO IL VENTO, MARCIA Gran Cuntradanza – La Ciapa Rusa
https://www.youtube.com/watch?v=ZSq4yWCWlZs&list=RDhHU20fV5aSM&index=3

La influència de la nova ripproposta sorgida a Itàlia va arribar amb molta força aquí i em va agafar en plena estructuració del grup Primera Nota i tots els que hi érem n’estàvem embadalits. En aquest cas la proposta és del grup La Ciapa Rusa d’Alessandria (Piemont – Itàlia) amb el gran Maurizio Martinotti al capdavant, a la veu i viola de roda. Per nosaltres la viola de roda va ser un element absolutament definitori del grup. Penseu que la primera que es va construir aquí a Catalunya la va fer en Sedo García, músic i luthier, que en aquell moment formava part del grup i l’Eduard Casals era el qui es va llençar a tocar-la i conèixer-la.

Podríem parlar d’altres grans formacions musicals com Tendachent, La Nuova Compagnia di Canto Popolare, I Tre Martelli, Ariondassa, Trouveur Valdotèn...

La seva fórmula de tractar els temes tradifolk va marcar la posterior trajectòria meva en les altres bandes musicals que he fet fins arribar a El Pont d’Arcalís. A més, també l’amistat amb Maurizio ha estat intensa i llarga i hem treballat plegats en dos grans projectes musicals: PAU I TREVA l’any 2006 i MAR MUR l’any 2010, juntament amb l’escriptor i poeta Joan Soler Amigó, Toni Torregrossa i Renat Sette.


5.- XOTIS A PEQUIN – El Pont d’Arcalís & Les Violines
https://www.youtube.com/watch?v=-MT3lj9G1N0&feature=youtu.be

Per finalitzar la meva llista d’avui us deixo amb aquesta altra gran proposta que varem fer El Pont d’Arcalís & Les Violines l’any 2006 amb un fantàstic cd enregistrat en directe i editat el 2007 en un memorable concert a la plaça del Folk de Gràcia durant la programació de la Festa Major. Una gran proposta sonora que va tenir un ecorregut pels escenaris de tot el país, intensa però que va ser breu pel meu gust.

Les dues bandes juntes, amb arranjaments i temes creats per l’ocasió i d’altres adaptant èxits de les dues formacions però escrits de cap i de nou tenia una potència i un directe espectacular.

Va ser un camí que va propiciar i va suggerir idees per altres ensembles que s’han produ:it posteriorment en el nostre sector tradifolk com Folk Nou! Urbàlia Rurana & Primera Nota Premi Puig Porret 1995 al Mercat de Música Viva de Vic i  Del Piemont als Pirineus amb Ariondassa.

Que ho disfruteu!!!