ELS CINC TEMES DEL LLUÍS MARMI

Ja em permetreu, en aquesta ocasió, que no us recomani ni llibres ni temes relacionats amb CD. Ara que s’apropa el ConfiSantJordi em permeto el luxe de gaudir de 5 records musicals de la meva vida i de compartir-los amb vosaltres. Avís per a navegants: no trobareu cap perla musical, espero tant sols que us imagineu entre línies alguna llagrimeta produïda pels alegres records.

JOSEP VERDAGUER “ROVIRETES” I CARLES MAS: “Ball de cascavells”, del disc Ball amb Flabiol
https://www.youtube.com/watch?v=bSLJTN2zMfI

Primer us heu de situar a la pagesia de Cardona, no tenia edat, però gràcies al meu veí el Gall i als meus germans grans, ja hem teniu amb 9 anys dins del que per mi ha estat la millor pedrera per entendre la importància de la cultura tradicional a les relacions humanes. Les Caramelles de Pagès i el seu ball de Cascavells. No va ser un enamorament d’una nit, sinó que va ser un procés d’anys que, segurament, va arribar al seu moment àlgid  quan van venir a enregistrar el Ball de Cascavells per acompanyar el llibre del Galop. És per això que el primer tema que us volia proposar és el Ball de Cascavells del “quadre” de Cardona, que enguany hauria ballat per Pasqua a casa dels meus pares i que hem hagut de ballar des de la distància del confinament, i és per això que entenc encara més que el ball és l’element essencial per crear un espai de grup vital... a més aprofito per recordar-vos que a Cardona n’hi ha dos, de balls de Cascavells i a la Catalunya Vella encara n’hi ha més.

ELS TRANQUILS: “La cirereta” del disc Societat de cançons
https://www.youtube.com/watch?v=JrXVxAPCZ6s

La primera vegada que vaig anar al Solc, vaig fer veritables maniobres d’enginyeria, amb tren fins a Vic des de Barcelona (on hi vaig arribar amb bus) i d’allà amb bicicleta fins a Olot per gaudir del que en aquell moment va ser una descoberta per mi: un festival de música tradicional sense complexes, en el qual tant joves com grans gaudíem de la música i fèiem servir la festa com a eina de relació social. D’aquells anys de Solc, Ballabisaura, Rodafolk, Arbúcies... no només en tinc molt bons records, sinó que hi vaig fer grans amistats. Entre elles Els Tranquils i els Cantadors dels Dijous. Una gent que em va acollir i em va obrir les portes de casa seva, les portes de les seves cançons i la seva forma d’entendre el folk. No com una lluita per quelcom que desapareix sinó com una forma de viure el present, l’ara i aquí. De totes les cançons que recordo, us deixo un himne que durant molts anys ens acompanyava al final dels concerts i dels sopars amb els amics, cantat per Els Tranquils.

NOÈ RIVAS: “El peixet”, del disc 26 cançons per nens i nenes
https://www.youtube.com/watch?v=mfIZrKKfvhg

Els primers anys de la Tradillibreria.com va passar per la parada en Fèlix de Blas, que ràpidament em va demanar si tenia llibres  d’en Xesco Boix. Sense voler, aquell comentari em va apropar a una figura que coneixia de lluny i que de cop es va convertir amb part del meu panorama musical. Però la història no acaba aquí ja que, imagineu-vos, després de 9 anys quant vaig anar a la Fira del Llibre d’Organyà, tot de cop vaig crear una petita revolució al poble perquè portava un cançoner del de Cal... bé per nosaltres d’en Noè Rivas. Aquest fet em va permetre conèixer i gaudir de molt bons moments i converses amb aquest gran activista musical, animador infantil i gran amic d’en Xesco Boix. Per això avui toca un petit homenatge als animadors infantils que aquests dies estan fent mil i una accions... De totes les cançons us deixo la versió del Noè del “Peixet”.

TALLER DE CANT POPULAR DEL MUSEU DE LA PAUMA DEL MAS DE BARBERANS
https://www.youtube.com/watch?v=UnvT_YBXXYU&t=440s

Malgrat que no ho volia fer, us parlaré dels llibres de tradicions i de la Tradillibreria. De fet la proposta sonora que us volia aportar ara, fa referència a la secció de llibres d’etnobotànica. Per sort els darrers anys he anat veient un fenomen en el món de l’etnobotànica, molt similar al que va viure la música folk, principalment, a través del Tradicionàrius. Actualment hi ha un reconeixement del saber popular de les plantes i la natura, però també de les persones, amb noms i cognoms, que han ajudat (moltes vegades a contracorrent) a difondre el coneixement del món de les plantes. En destaquem els Padrins del Pirineu i del camp de Tarragona que ara són consultats per les noves generacions... aquest moviment té la seva explosió pública a través de trobades com l’Eixercolant d’Igualada (ajornada a l’octubre) el Remeiart dels Monjos (suspesa) o la Fira de les espècies d’Argençola. Per poder posar so a les plantes he volgut proposar-vos una de les presentacions que estan fent del llibre “El cant de les plantes” on a ritme de jota el taller de Cant Popular, del Museu de la Pauma del Mas de Barberans, ens parla de les qualitats de les plantes.

JOSEP VERDAGUER “ROVIRETES”: “Francisco Alegre”
https://www.youtube.com/watch?v=DffYKArUQWo

I, finalment imagineu-vos d’una banda, una “cetrulla” plena de garrins baixant per camins de carro des de la serralada de Busa, d’un altra un grup d’amics tocant des d’un remolc de femar, a més d’un grup fent ballar els gegants, d’uns flabiols fen dringar els bastons, d’uns violins fent saltar, d’una mulassa ballant, d’una cobla tocant, d’unes noies improvisant i d’uns acordions enamorant... Tot això és el que cada cap de setmana em toca “patir” quan estic a les fires, darrera de la parada dels llibres, revivint i compartint emocions de molta gent que m’agradaria resumir amb un pasdoble d’en Roviretes (que enguany fa centenari) i que alhora també serveixi com a reconeixement a la Mercè, la seva dona que fa poc ens ha deixat.

Mentre sentiu el flabiol, no deixeu d’imaginar que ben aviat ens veurem jo darrera de la parada de llibres de la Tradillibreria al costat d’una plaça acompanyat dels conta-contes a Tous o d’una carbonera a Sant Llorenç de la Muga o a les festes Online que de ben segur sorgiran a partir d’ara... o en tots els casos a través de les xarxes de @tradillibreria