ELS CINC TEMES DEL ROGER ANDORRÀ
Triar sempre és renunciar, prioritzar i és injust. I si la proposta és triar cinc peces que m’identifiquin encara més. Pel camí, m’hi deixo etapes vitals, estils de música cabdals i sonoritats que em defineixen, però aquestes cinc peces penso que són del tot imprescindibles per tal d’entendre qui sóc i per què estic fent el que faig. Som el que escoltem.
PRIMERA NOTA: “Les balladetes de Sallent”, del disc Les Músiques de Sallent (1995, Ajuntament de Sallent)
https://youtu.be/A-spPcuDK_w
Quan tenia 10 anys, de la mà d’en Jordi Fàbregas es va enregistrar un disc recopilatori de les músiques de Sallent i vaig tenir la gran sort de poder-hi col·laborar. L’experiència de poder veure com s’enregistrava aquell disc i de formar-ne part em va marcar per vida.
La peça que obre el disc, precisament, són “Les Balladetes de Sallent”. Un ball pla que tradicionalment es balla cada dilluns de Corpus a la plaça Sant Bernat de Sallent i posa el punt i final a Les Enramades. A més a més, aquesta mateixa melodia s’utilitza per a un dels balls propis dels Gegants de Sallent i l’he tocat moltíssimes vegades.
COBLA CIUTAT DE BERGA: “Ball de l’Àliga”, del disc Tota la música de la Patum (2003, DiscMedi)
https://www.youtube.com/watch?v=TV4KWEXkeT4
Religió, ritual, solemnitat, ser-hi, sentiment, reflexió, silenci, sentir el primer interval i trencar a plorar. Sempre la mateixa gent. De la mateixa manera. El mateix lloc. Musicalment, sens dubte, aquesta melodia és una de les joies del patrimoni musical català, i l’arranjament per a banda del mestre J. B. Lambert estrenat al 1930 és l’embolcall perfecte. Sí. Malgrat ser de Sallent, de petit, la mare em portava a La Patum. Suposo que ve d’aquí.
ELS PETS: “Por”, del disc Sol (1999, DiscMedi Blau)
https://www.youtube.com/watch?v=zLc83odDoM8
El Santi, el meu germà mitjà, es posava música per estudiar i jo, de petit, entrava a la seva habitació per descobrir què escoltava mentre feia la feina. D’entre molts altres grups, Els Pets. No em demaneu per què! Encara avui, el meu estat emocional necessita una bona dosi d’Els Pets amb regularitat. Temporades més, temporades menys... la filosofia de vida basada en les petites coses quotidianes que expliquen les seves cançons m’ha ajudat a entendre el món i a fer-me gran. El primer concert, el primer petó, els amics, les novies, els estius, els aniversaris, els llocs on he viscut, els moments especials, la convivència, el pas del temps, els primers cabells blancs... podria estructurar la meva vida en funció dels seus discs o les seves gires.
EDDIE DANIELS: “Solfeggietto/Metamorphosis”, del disc Breakthrough (1986, GRP)
https://www.youtube.com/watch?v=ZKBTDlaUopc
A diferència de molts dels músics de l’àmbit tradicional, vinc d’una formació musical clàssica espurnejada amb llenguatge modern i improvisació. Vaig començar els meus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Sallent, on vaig estudiar clarinet, saxo i sobretot, durant un bon grapat d’anys vaig tenir la gran sort de formar part de la Big band de l’escola dirigida per en Josep “Pepe” Fernández Balasch. Més endavant, vaig anar a viure a Barcelona on vaig completar els meus estudis com a clarinetista al Conservatori però sempre, amb la música moderna i la improvisació a l’horitzó. El tracte que el clarinetista americà Eddie Daniels fa de la peça Solfeggietto de C.P.E. Bach i el desenvolupament que en realitza descriu a la perfecció la meva voluntat. Exemplifica com de la barreja de conceptes musicals en poden sortir coses extraordinàries. Concepte que anys més tard portaré cap a la gralla, la música d’arrel i en sortiran projectes com Els Laietans o Electrogralla, salvant totes les distàncies!
LA COIXINERA: “Fogonades”, del disc Els Encants (2008, Casa de la Música Popular)
https://youtu.be/I4SUJwzsXQA
De manera inconscient sempre he estat vinculat a la cultura popular i a la música d’arrel. No obstant això, a conseqüència de fer pinya amb un company d’universitat, un vespre de Sant Jordi vaig tocar a Mataró i en acabat vam anar al tradicional concert de Fogonades que La Coixinera fa cada any a la Plaça de l’Ajuntament. Allò que de petit havia vist a Sallent de la mà d’en Jordi Fàbregas i el grup Primera Nota, d’universitari ho vaig redescobrir a Mataró amb La Coixinera. Just aquella nit, el cercle es va tancar. I el nexe fet aleshores m’ha portat fins a escriure aquestes 5 propostes al Folk&Co.
