ELS CINC TEMES DE LA ROSER SERRANO
Andrea, això Ă©s molt difĂcil! Comparteixo el que s’ha anat dient en tots els Folk&Co que s'han fet fins ara. Fer una tria de cinc temes Ă©s tot un repte. D’indecisiĂł no me’n falta mai, aixĂ que aquĂ els deixo, abans no m’ho repensi!
MARALA: “Corrandes de lluna”, del disc A trenc d’alba (2020, U98)
https://open.spotify.com/track/3Kqq8XLJHjTyWiQqQ3ApuK?si=f-A4PPT6SPK1xKF2cET-6A
Marala és un grup que desprèn tendresa i delicadesa, i que en més d’una ocasió són molt bona companyia. Hi ha molts temes d’elles que m’agraden, però finalment m’he decantat per aquest, d'un poema de Maria-Mercè Marçal combinat amb uns versos de Feliu Ventura i una tonada tradicional mallorquina, que reflecteix aquest cocktail Catalunya-València-Mallorca que és Marala. La combinació de la veu d’aquestes tres donasses m’ha commogut en diverses ocasions, i la cura amb la que tracten les paraules i com floreixen les seves cançons, ves, em sembla preciós, què voleu que us digui!
BETSY PECANINS: “Arrieros somos”, del disc El efecto tequila (1995)
https://youtu.be/Jw3nPwRHNrY
Cuco Sánchez en aquesta cançó diu clarament que res etern i que “por esta vida no más no más pasamos”. Mentre duri el camà és preciós poder compartir-nos amb les persones amb qui ens creuem i caminar junts. De les persones amb qui he estat més a gust tocant hi ha l’estimat Panxito. El tema és original de Cuco Sánchez, però en Panxito em va ensenyar aquesta versió de la Betsy Pecanins i desprèn una energia que des del primer moment em va posar els pèls de punta.
LA CARRAU: “Pere de la mel”, del disc Una dotzena (2002, Propaganda pel fet!)
https://open.spotify.com/track/0eGApB9hzeJ8B9kHVfFS2P?si=9nQFj66GS9SuYf8ZIVd7rw
Per qĂĽestions familiars el trajecte CastellĂł d’EmpĂşries – La Riera de GaiĂ ha estat molt habitual al llarg de la meva vida. De mĂ©s petits, era important poder tenir uns quants discos per fer el viatge mĂ©s amè, i sovint amb mon germĂ fèiem discos-mixmax de temes de grups que ens agradaven. N’hi havia un que es deia “Barreja del bon rotllo”, i dins hi havia moltes cançons de La Carrau. Jo toco el violĂ, i de petita grups com La Carrau, Violines, etc. em motivaven molt perquè era una perspectiva del violĂ contraposada a l'ensenyament de "mĂşsica clĂ ssica" que estava rebent. Proposo “Pere de la mel”  perquè desprèn molt bon rotllo, i l’original Ă©s d’Al Tall, grup que tambĂ© cal esmentar, i aixĂ mato “dos pajarus d’un tiru”, que això de cinc temes Ă©s molt difĂcil.
RIU: “Minyona del Rosselló”, del disc Delta (2018)
https://open.spotify.com/track/24n3vMeGsxko4jBiGuA7sW?si=4zECNJ3nQhuuv7nQi2Y0FA
Dins el repertori de cançons populars que ens ha arribat i que cantà vem de petits, hi ha tot un sector de cançons que parlen de dames enverinades per gelosia, de filles de reis casades per interessos, d’abusos, etc. En definitiva, històries que reflecteixen la subordinació de la dona dins una societat patriarcal. Encara avui hi ha molta feina per fer, i el panorama musical per sort poc a poc està començant a canviar. En aquesta versió de Riu la història fa un gir i en Ciscu s'ha encarregat de canviar el discurs final. La deixo per tal que aquells que encara no ho heu fet, la pugueu escoltar i saber-ne el final. Riu són uns músics estupendos que han fet molta feina al llarg dels anys. Crec que són un grup a destacar dins el panorama folk català , acompanyats també de molts altres joves musicassos que es mouen i que coincideixen en escenaris (i bars i festes!). Em penso que estan passant coses molt boniques i és important ser-ne conscients!
LLUÍS LLACH: “Corrandes d’exili”, del disc Nu (1997, Picap)
https://open.spotify.com/track/6yzN8iwNjWSrJhtK0WcZkd?si=5aTFhEgYTyKsjOk3m3dMEA
Del poema de Pere Quart se n’han fet varies versions musicades. Pomada enmig dels “temazos” que conformen el seu "Disc1" tambĂ© hi tĂ© aquests versos, aixĂ com tambĂ© ho va fer Ovidi i com ho ha fet La Coixinera al seu Ăşltim Ă lbum (discĂ s, per cert!). Tots aquests temes sonen molt diferent i Ă©s genial escoltar com cadascun d'ells ha passat aquests versos pel filtre sonor que els caracteritza musicalment. Aquest tema i Llach en general ha sonat bastant a casa, i com que aquests dies tots estem mĂ©s a casa i he tornat una mica al passat, m'ha vingut de gust compartir-la.Â
Repte superat, espero que us agradi la tria!