Vitor Ramil és un dels més rellevants cantautors brasilers de l'actualitat. Ha resignificat la música del sud del Brasil entorn de la idea del que anomena 'L'estètica del fred', una proposta alimentada amb ritmes i temàtiques properes a l'Uruguai i el nord d'Argentina. Per a ell el sud de Brasil no és la perifèria d'un país, sinó 'el centre d'una altra història’. Els seus temes han estat gravats per Mercedes Sosa, Milton Nascimento, Ney Matogrosso, Caetano Veloso i Gal Costa, autor de la música de '12 segundos de oscuridad ', cançó que obre el disc homònim de Jorge Drexler. El 2011 va guanyar el Premi de la Música Brasilera com a Millor Cantant.
 
Vitor Ramil, compositor, cantant, instrumentista i escriptor, és autor de nou discos, tres novel·les i un assaig. Va néixer i viu a l'estat de Rio Grande do Sul, a l'extrem sud del Brasil. Va gravar el seu primer disc als 18 anys. Des de llavors ha llançat A Paixão de V segon ela proprio, Tango, À beca, Ramilonga - A estètica do fred -, Tambong, longes, Satolep Sambatown i Délibáb. El 2008, Vitor Ramil publica la seva segona novel·la, Satolep, per l'editorial Cosac Naify. El llibre, que va ser nominat als principals premis literaris en llengua portuguesa, es troba actualment en la seva segona edició i s'està traduint a l'espanyol.
 
En paral·lel Ramil edita un cançoner de la seva obra, en què aplega més de seixanta partitures completíssimes (harmonies, melodies, tabulatura i lletres) una biografia del compositor, anàlisis tècniques i crítiques, fotografies, manuscrits i discografia.  El juliol 2014 Vitor Ramil va llançar la seva tercera novel·la, La puntuació de primavera (Ed. Naify COSAC). En l'actualitat, està residint a Barcelona per uns mesos dedicat a compondre per a un proper àlbum.
 
El productor londinenc John Armstrong va dir:  "Per què aquest geni no ha dominat encara el món de la música?"

Escolta'l aquí
Programa ‘Encuentro en el estudio’ http://www.youtube.com/watch?v=cKZbFrTHgFg
Disc 'Foi No més que Vem' (2013) https://www.youtube.com/watch?v=DuZTHeL5VCk

Un concert del cicle


Els projectes de Vitor Ramil
Ramilonga – A estética do frio - (1997) és el primer treball del seu segell independent Satolep. Aquí inaugura les set ciutats de la milonga (ritme comú a Rio Grande do Sul, Uruguai i Argentina): Rigor, Profunditat, Claredat, Concisió, Puresa, Lleugeresa i Malenconia. A través d'elles la poesia d'onze "ramilongas" recorre, amb una musicalitat a la vegada suau i vibrant, l'imaginari regional de Rio Gran do Sul (regió de clima temperat d'un país considerat "tropical") barrejant el llenguatge gauchesco de l'home del camp a la parla col·loquial dels centres urbans.
 
Tambong (2000) va ser gravat a Buenos Aires i produït per Pedro Aznar. El seu resultat és la confirmació d'una de les idees centrals del que Vitor anomena la "estètica del fred", la que l'estat de Rio Grande do Sul no està al marge del centre del Brasil, sinó en el centre d'una altra història, sent una transició entre l'Uruguai, Argentina i Brasil i punt de convergència d'aquestes tres cultures. El disc es llança en dues versions, portuguès i espanyol. Per realitzar-lo, Vitor va treballar amb músics argentins, com el mateix Aznar i el percussionista Santiago Vázquez, a més dels brasilers Egberto Gismonti, Lenine i Chico César.
 
Longes (2004) també va ser produït per Pedro Aznar. Si en Ramilonga cridava l'atenció la unitat al voltant de temes i tons i si la marca de Tambong era la diversitat sonora i poètica, longes es pot definir com una síntesi d'aquestes qualitats, per paradoxal que sembli, i un avanç a partir de les mateixes. Un àlbum de cançons denses i molta experiència sonora.

Satolep Sambatown (2007) marca la trobada de Vitor Ramil amb el percussionista carioca Marc Suzano. Es tracta d'una suma inusitada de la suavitat de les harmonies obertes i de les lletres poètiques de Vitor amb la percussió hipnòtica i inventiva de Suzano, en la qual la pandereta és el centre d'un món sonor acústic i electrònic molt particular. L'àlbum va ser el guanyador de quatre premis Açorianos i va atorgar a Vitor Ramil el Premi TIM de millor cantor brasiler de música popular, triat per vot popular. Jorge Drexler i Kátia B tenen participacions especials.
 
Délibáb (2010) àlbum i DVD, reuneix 12 milongues que va compondre per a poemes de Jorge Luis Borges (versos en espanyol) i de João dóna Cunha Vargas (versos en portuguès). Amb Carlos Moscardini a la guitarra i amb la participació de Caetano Veloso en ‘Milonga de los morenos’, Délibáb és un disc senzill, profund i commovedor, en el qual les guitarres d'acer de Vitor i les de niló de Moscardini creen textures que porten la milonga cap a nous horitzons. Délibáb és un vocable hongarès que significa "miratge". Segons l'etimologia, el seu significat és "il·lusió del sud". Aquest disc va ser guanyador de quatre premis Açorianos, el més important del sud del Brasil. Per aquest mateix treball Vitor Ramil va guanyar el Premi de la Música Brasilera com a Millor Cantant. El disc i el xou Délibáb van figurar entre els deu millors del Brasil i Argentina pels principals diaris d'aquests països.
 
Foi no mês que vem (2013) és un àlbum doble amb 32 cançons i amb disset col·laboracions amb artistes del Brasil, Argentina i Uruguai, com Jorge Drexler, Milton Nascimento, Fito Páez, Pedro Aznar, Ney i Kleiton Kledir, Marc Suzano, Santiago Vázquez i Carlos Moscardini. L'àlbum va guanyar cinc categories de Açorianos Music Awards, incloent l'Àlbum de l'Any, i va ser un dels tres finalistes en la categoria Enregistrament de l'Any (MPB) i Millor Intèrpret (MPB) del Premi 25 de la música brasilera.