• CatalĂ 
  • Castellano
  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
Centre ArtesĂ  Tradicionarius

ProgramaciĂłn

Cass McCombs Band

Novena ronda de l'HeliogĂ bal

Diumenge 5 de febrer a les 21 h
Preu: 12 € - comprar entrades aquí
L'últim disc publicat per l'estatunidenc Cass McCombs es titula Mangy Love i ha sortit a l'agost. Ens el vindrà a presentar en directe, acompanyat de la seva banda, a principi de febrer de l'any vinent. Serà el 5 de febrer al Centre Artesà Tradicionarius, CAT, dins del cicle de concerts Ronda, organitzat per l'Heliogàbal.

El nou àlbum, Mangy Love és on el californià (nascut a la població de Concord el 1977) ens condueix per terrenys de soul experimental, psicodèlia retorçada i un rock amb alta graduació de puresa, donant aquesta barreja com a resultat del seu treball que millor encaixa amb els paràmetres del seu directe. Temàticament és fosc, amb influències del hip hop i la poesia beat més evidents que mai a la seva escriptura. Tipus especial, des que es té notícia d'ell, McCombs sempre ha citat la seva estima per l'existència nòmada, pel no parar, sempre d'una ciutat a l'altra, vivint en cotxes o en càmpings, canviant aquest llit per aquell sofà.

No és d'estranyar tampoc, en vistes d'això, que després de publicar el seu primer llarga durada, A (2003), es passés dos anys de gira, tocant a tot arreu, des de concerts a pisos fins al festival All Tomorrow's Parties, i fins obrint per a altres bandes, com va ser el cas de Blonde Redhead. Tenia el pedigrí d'haver girat abans amb Palace i va afegir a continuació el de compartir tour amb Modest Mouse en treure el seu segon àlbum, PREfection, el 2005. Llavors va començar una incursió a les llistes del millor de l'any, una circumstància que amb el pas del temps s'ha convertit en costum. Efectivament, el seu indie rock d'ascendència lo-fi es va coronar el 2011, quan va llançar dos àlbums, Wit's End i Humor Risk, quart i cinquè de la seva carrera, com un dels talismans del present alternatiu.

Tots dos despertaven amb més pols que mai, i tocaven més la fibra, la seva àuria enigmàtica de rodamón dylanià, menys obtús que abans d'afrontar la desesperació i la solitud. Complementaris, Wit's End és més barroc i Humor Risk, més relaxat. Aquesta mateixa tònica, la de la temprança que sap aprofundir, la de bategar més fort, sagnar més, però fer que no ho sembli, la va explorar amb Big Wheel And Others (2013), disc doble amb vint-i-dues cançons. Ara arriba Mangy Love, compendi d'estudi de les seves virtuts sobre l'escenari.
ProgramaciĂł