Seguim amb els participants del Folk&Co! Aquesta setmana us compartirem cinc temes de: Carol Duran, Francesc Tomà s ’Panxito’, Ferran MartÃnez, Antoni Herrera, Simone Lambregths i Isidre “Tito†Pelaez.
ELS CINC TEMES DE L'ANTONI HERRERA
La música és la nostra segona famÃlia, i ens dona companyia, amor, alegria, consol... Potser per això és difÃcil deslligar les nostres preferències musicals de les d’aquelles persones que més estimem. Responc a la invitació del CAT a participar en aquesta magnÃfica iniciativa: Folk & Co (Folk en Companyia). I ho faig des de la més absoluta modèstia, perquè ni soc músic ni em puc considerar persona experta. Malgrat això, i des de la meva fidelitat a la gent i el projecte del CAT, m’il·lusiona compartir amb vosaltres un trosset de la meva vida que, oh sorpresa!, també és un trosset de la meva famÃlia.
Â
“Au, joventâ€: COSES, del disc Via fora!
L’any 1976 jo tenia 18 anys. Un any abans havia mort Franco. La nostra nació bullia i es mobilitzava cercant les llibertats arrabassades durant tants anys de dictadura. El mes de febrer d’aquell any sortÃem al carrer per donar suport a l’Assemblea de Catalunya i reclamar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
Poc després en Lluis Llach publicava el seu disc Barcelona gener de 1976, i que recollia els directes dels tres concerts (15 a 17 de gener) al Palau d’Esports.
El Puyal ens parlava en català des del Nou Camp...
Jo tenia penjat a la meva habitació un pòster del grup Coses, que aquell mateix any van publicar el seu à lbum Via Fora! Deu exemples de qualitat musical, compromÃs i poesia. I encara avui em sorprenc cantant aquella estrofa:
Au, jovent, deixeu la feina, / preparem-nos a sortir, / esmolem de pressa l'eina / per quan toquin a ferir
Han passat molts anys però, malauradament, no han canviat tantes coses:
Via fora, sometent!         Â
https://www.youtube.com/watch?v=elDpWBfG168
Â
“Anà rem a Sant Miquelâ€: UC, del disc Cançons d'Eivissa (1974)
Ni puc, ni vull, amagar la meva pertinença a una generació compromesa pel canvi i la recuperació de les llibertats. Una generació que 25 anys després de la mort del dictador encara ha de sortir al carrer, ja una mica perjudicada, per continuar reclamant la llibertat, l’amnistia i, vist lo vist, la independència.
Al costat del meu escriptori, i mentre estudiava les lliçons, tenia una rà dio-cassette on gravava les cançons que el Salvador Escamilla i l’Antoni Serra posaven al seu Radioescope del migdia o al Parlem-ne del vespre, respectivament. A casa els diners no arribaven per a comprar discos, però algun d’aquells cassetes encara els conservo. Lògicament la Nova Cançó tenia una gran presència a la meva prestatgeria musical. Però sempre em va captivar un grup eivissenc: els UC. Tant per la seva gran tasca de recuperació del folklore propi com pel fet de cantar en eivissenc. Qui m’hauria de dir que, molts anys després, l’Isidor Marà i jo seriem companys de feina? Anà rem a Sant Miquel és una alegre cançó popular que de seguida fas teva. No vull deixar passar l’ocasió de recomanar-vos, en un segon enllaç, una passejada pel seu repertori.
https://www.youtube.com/watch?v=mQifqL7DgY4&list=RDqMvcprhIrIk&index=8
https://www.youtube.com/watch?v=qMvcprhIrIk
Â
“Vestida de nitâ€: SÃLVIA PÉREZ CRUZ, del disc Vestida de nit
L’estiu del 2010 la Silvia Pérez Cruz pujava a l’escenari en la 44èna Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Va cantar una delicada peça d’orfebreria musical, amb música del seu pare, Cà stor Pérez, i lletra de la seva mare, Glòria Cruz. Una cançó que l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera i ha enamorat a tothom. I també a l’Elisabet, la meva dona. I ja sabeu que compartir és estimar.
Com a primera opció he triat una versió especial de l’any 2012. La Silvia ha evolucionat i s’ha fent gran, molt gran. ArtÃsticament i vocal. Però aquest directe de fa vuit anys, després del seu primer Liceu, petit en el format i pur en la veu, és preciós. Lògicament també comparteixo el vÃdeo de la Cantada, al costat del seu pare.
Per a mi aquesta cançó també parla de la meva sogra, l’Elvira. Una nena de 94 anys enamorada del mar:
Si pogués fer-me escata..../ i amagar-me a la platja, / per sentir sons i tardes del passat....
https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0
https://www.youtube.com/watch?v=a2nvgI5jBOU
Â
“La bicicletaâ€: XESCO BOIX, del disc Cantant, cantant, les penes se’n van
L’Albert, el nostre primer fill, va néixer l’any 1986. La música va ocupar un lloc molt important de la seva infà ncia i adolescència, i ara també l’ocupa en la seva vida adulta. A casa, al cotxe, pel carrer... escoltà vem i cantà vem prà cticament de tot. Al principi en Xesco Boix va ser el nostre referent, i no només en cançó infantil, sinó també folk. Possiblement la seva personalitat i la seva trà gica mort l’han fet més invisible per a les generacions posteriors. Però estic molt orgullós d’haver connectat al nostre fill a la genialitat del Xesco. Un músic, si. Però també pedagog de formació i fill del poeta Josep Maria Boix; i que va beure directament de les fonts de la música folk nord-americana i va ser un dels fundadors del Grup de Folk. Però és clar, jo ho tenia fà cil. Perquè era un dels meus referents musicals com a cap dels llops i daines del cau escolta de Vallbona d’Anoia. Aquesta cançó del Xesco, que ara us proposo, és una de les preferides de l’Albert. I en un segon enllaç, si us busqueu, potser us trobareu cantant al seu costat...
https://www.youtube.com/watch?v=j7O4jtTiiU0
https://www.youtube.com/watch?v=X93exMt9u50
“Gitana hechiceraâ€: PERET, del disc Els 18 èxits essencials
Pere Pubill Calaf és, per a molts, el pare de la Rumba Catalana. Des molt jovenet ja em sabia de memòria les seves cançons: "Una lágrima", "El mig amic", "El gitano Antón"...
O "Gitana hechicera", nascuda l’any 1992 i que es va convertir en un veritable himne i homenatge a Barcelona. Comparteixo aquesta cançó com a barcelonà i amant de la rumba, i perquè Peret m’ha fet ballar (a mi!?) amb les seves cançons. També la comparteixo perquè Gitana hechicera és una de les cançons preferides dels altres nostres fills: el Martà i la Laia. Amb ella hem gaudit, hem cantat i han rigut (veient-me a mi ballar). I, lògicament, perquè en Peret continua sent un referent ineludible per a molts dels nostres músics.
Atreviu-vos amb la versió de Las Migas. I és que elles... també tenen poder.
https://www.youtube.com/watch?v=Y3k_kI1i-UM
https://www.youtube.com/watch?v=4ymBYJEC9XU
Moltes grà cies
En confinament, 27 de març de 2020