DIA 58
MARIA TERESA VERA
El yambú guagancó
Aquesta és una història d’anada i tornada però és també una de les parts més fosques de la història dels catalans. Des de finals del segle XVIII i fins el 1880 vaixells catalans negrers es dedicaven al trà fic d’esclaus i mercaderies en el triangle de l’atlà ntic: de Catalunya al golf de Guinea (anomenat també el golf dels esclaus), després a Cuba (o altres indrets de Carib) i finalment de retorn a casa. Una perversa economia circular. La fusió a Cuba de la música dels yoruba amb l’europea va donar una varietat de ritmes que formen part de la memòria musical de la humanitat. Un enregistrament de la cantant mulata cubana Maria Teresa Vera dels anys vint del segle passat n’és un bon exemple. TÃtol inconfusible: “El yambú guagancóâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=EyW0TcgU5po
Anem enrere però. Els esclaus negres portaven la seva música de cant i percussió, els tambors de batà , l’origen de la percussió bà sica del son i la salsa. Aixà la interpretava encara fa cinquanta anys el music nigerià Yusuf Olatunji.
https://www.youtube.com/watch?v=zBjKDQE7KWc
A la cort colonial del governador espanyol triomfaven bastant els músics catalans: en Felip Grau, besavi de Jordi Pablo i de Gonzalo Herralde, n’era un. En Manuel Saumell un altre. És interessant de veure com feien la fusió des de l’altra banda. De Saumell, la contradansa “El último golpeâ€. El ritme s’obre camà per sota de les melodies europees.
https://www.youtube.com/watch?v=CfJIzNVq4LY
A Catalunya, Pep Ventura –amb la tenora d’Andreu Toron- ja havia inventat i fixat la cobla moderna dedicada a la sardana (ceretana), i Clavé els seus cors. Aquesta era la música referència del poble republicà i federal; els senyors esclavistes i els carlins continuaven ballant la contradansa al Ball de carnaval del Liceu. Ventura feia servir molt sovint melodies tradicionals –o de sarsueles- per a la composició de les seves (gairebé dues-centes) sardanes llargues. Una d’elles porta per tÃtol “La mulata†i no n’he trobat cap referència. I una altra –per cert titulada en castellà - “El Diablo en el poderâ€. I la sardana revolucionà ria “Cants del diaâ€. La interpreta l’Orquestra Nova Pep Ventura (cobla) dirigida per l’amic Jaume Ayats.
https://www.youtube.com/watch?v=MhcGnfyM6kA
El yambú –juntament amb la colúmbia i el guagancó- és una de les tres variants de la rumba cubana. De fet, hom creu que la paraula rumba és una transposició sil·là bica de la paraula yambú. La rumba –gitana, catalana- va fer fortuna a Catalunya. Amb el ventilador a la guitarra (sigui qui sigui l’inventor) i el martell al bongó a la meitat del segle XX el Carib s’inseria de ple a la cultura musical popular de Barcelona i altres indrets dels Països Catalans. Sobre aquestes bases d’anada i tornada i l’amalgama de la música composada i les melodies tradicional, és ara mateix l’imaginari de molts grups catalans. I, aquà sÃ, pensant en tot plegat, podem escoltar com la “Cançó del lladre†– la que va enregistrar en Serrat l’any 1967- s’ha convertit en el “Clavell morenet†de Joan Garriga i La Troba Kung-Fu.
https://www.youtube.com/watch?v=_PTUz2Phr-M