ELS CINC TEMES DEL PAU BENAVENT
“Als moros vells”: JAIME FRANCISCO RIPOLL MARTINS (1996)
https://www.youtube.com/watch?v=hkXTSztNnkE
La introducció de percussió, la preparació del fort i eixes melodies encomanadisses i solemnes, amb el ritme i l’harmonia que les deixen fluir i les destaquen, em tenen el cor robat des de menut. D’ençà que es van estrenar, l’any 1994, és una de les marxes mores més interpretades, malgrat això m’emociona encara, cada vegada que la toque. En la meua banda, l’hem interpretat infinitat de vegades en companyia del compositor perquè és amic nostre. Una curiositat: un dia li vaig preguntar sobre ella i em va dir que va composar la melodia en un viatge a Grècia, tot sobrevolant la mediterrània.
“La ‘dansà’ de Quatretonda”
https://www.youtube.com/watch?v=5RyGHV-1d5U
L’he tocada centenars de vegades perquè, si naixes a Quatretonda i et fas percussionista, el primer que has de fer és aprendre a tocar la dansà: “Taaarram, plam, taaarram,plam, Tarrapataplam, taaarram, plam. Re’, si, sol, so, fa#, sol. Sol, fa#, sol, la, si. Sidosilaaaaa”. És la música més emblemàtica del poble, sona al band quan parla l’alcaldia i és com un ball d’homenatge . Ens identifica molt, tot i ser una melodia compartida amb moltes zones del País Valencià. Des de menut m’ha fascinat la seua polirítmia.
‘Ulls’: JOAN FIGUERES, del disc Ulls (2015, Temps Record)
https://www.youtube.com/watch?v=YuCFdNBOYMk
Era a l’últim assaig de “Mimosa”, del músic i compositor Joan Figueres i del ballarí i coreògraf Pau Aran, un espectacle preciós, inspirat en el llegat de Joan Serra i que estava en procés de treball. L’assaig va acabar amb aquesta ‘Ulls’, amb tota la seua tendresa i intimitat, amb els seus violoncels que vibren i emocionen, amb eixe timbre de veu i eixa harmonia tramada per fer-te saltar una llàgrima d’alegria. I, a sobre l’escenari, els ballarins recordant Joan Serra, per si no en teníem prou, d’emocions.
“El romanç del penyal”: PACO MUÑOZ
https://www.youtube.com/watch?v=-Dm5sAu_he0
És un dels grans temes de l’imprescindible i entranyable Paco Muñoz, el Xesco Boix valencià que ha fet cantar i ha encanant generacions i generacions de xiquets, i que ens ha ensenyat a estimar-nos com a poble, a través de cançons repletes de poesia, cultura popular, història i geografia del país. La seua producció completa i els centenars de concerts que ha fet són impagables. Emociona vore com el seu ‘El vell Montgó’ és tot un himne a Dénia, com hom canta ‘Serra de Mariola’ arrel de la seua versió, i com famílies senceres fan excursions a cadascuna de les muntanyes que cita aquest romanç. Per cert, al darrere de cada cançó hi ha una història increïble: Si mai el veieu, pregunteu-li per què és tan llarg aquest trepidant ‘Romanç del penyal’ perquè el motiu és d’allò més divertit: Té a vore amb Ovidi Montllor, Enric Valor, Joan Fuster…
“La dansa del velatori”, en la versió de la pel·lícula “Ventre blanc”
https://www.youtube.com/watch?time_continue=334&v=RFcu1lgmCxQ&feature=emb_logo
“La dansa del velatori” sona al ban del meu poble quan mor algun veí. Però aquesta versió de l’arranjador Jesús Ventura per a instruments de cobla, guitarra i veus és la que més m’ha sorprès. Sona al final de la pel·lícula i agafa més força encara amb el ball majestuós que protagonitza qui va ser un dels activistes de la cultura popular més implicats que he conegut mai, en Xevi Blancafort. Tot això i el fet d’unir el so de cobla amb una de les danses valencianes més especials, fan d’aquesta versió una delícia per als sentits i, ara, un record preciós d’una grandíssima persona.
