Pau Riba recupera l'espectacle Jo, la donya i el gripau

Submergits en la voràgine tempestuosa dels fets polítics resulta un gorg de pau, a part d’un immens plaer, internar-nos de bell nou en el món màgic de jo, la donya i el gripau per assaborir els petits detalls de la natura, la mini màgia dels moments, l’encant dels jocs inesperats i la celebració de la naixença, en aquest cas d’un primer fill, però també del dia, de la vida, de la natura, fins i tot d’un guitarró donat a llum per una destarotada guitarra després de sorolloses contraccions… aquesta màgia en la qual en Pau i els seus músics —en Juansu, en Llull, en Maus i en Mau— s’han inspirat a l’hora sabia d’estructurar l’espectacle o d’inventar els seus frankensteinstruments, que són instruments de so sorprenent inventats segons la mística del reciclatge

Un espectacle que, més enllà de la seva màgia acolorida i encomanadissa, té vida i energia pròpies: una força engrescadora, transgressiva, que fa que els propis intèrprets se sentin enaltits i es morin de ganes d’interpretar-lo; un espectacle que no malgrat sinó gràcies a la seva simplicitat i economia de grans mitjans provoca una poderosa sensació de plenitud, de tridimensionalitat sana i plaent. Un espectacle, l’estrena del qual va ser al mateix escenari del CAT, que va ser un gran esdeveniment i va omplir la sala a rebentar deixant a tots els que no van poder ser-hi sumits en la nostàlgia; un espectacle que, avergonyit de no haver-se repetit per donar acompliment immediat a tots els que desitjaven veure’l, torna ara reforçat i orgullós a rebatre aquesta mancança.

Pau Riba: veu i guitarra
Mau Boada: guitarra elèctrica i veus
Joan Soler [Jsu]: baix, joguines i veus
Maus: molinet de guitarres, imans, arpa de boca, banjo...
Llull Riba: bateria