ELS CINC TEMES DE LA CAROL DURAN
Què difícil escollir-ne només cinc! Me’n deixo moltíssims, però aquests realment m’han influït intensament en la meva vida d’alguna manera o altra. M’ha agradat viatjar en el temps, escoltar de nou cançons que feia molt que no escoltava, recordar moments...  Diuen que la música sana —jo n’estic convençuda—, i en aquests moments que estem vivint crec que fer aquest exercici és molt bona teràpia!

Espero que estigueu bé. Molta música i molta salut a tots!

facebook.com/carol.duranmoreno
instagram: @carolduranmusic


PRIMERA NOTA: “L'embrolla”, del disc Folc! (1995)
De ben joveneta, vaig fer durant un temps de substituta de la Simone Lambregts amb Primera Nota, mentre ella tenia gira amb Sau. Per a mi va ser un absolut regal! Vaig fer una immersió increïble en la música tradicional. i em va atrapar totalment! La Simone em va obrir un nou món. I aquesta cançó justament, va marcar per a mi un abans i un després amb el violí... ves tu!

Podria haver parlat també de Les Violines, de descobrir a l’Eliseo Parra que m’apassiona, però és que amb Primera Nota va ser quan em va entrar el cuquet de descobrir noves músiques... Unes quantes d'elles me les va ensenyar per primera vegada l'Eduard Casals a qui li estic eternament agraïda. Vaig descobrir el cajun de Beausoleil o el violí jazz del Joe Venutti entre molts d’altres. Mil gràcies Eduard!

https://www.youtube.com/watch?v=qEKYTwDKmak&feature=youtu.be

LA BOTTINE SOURIANTE: “Reel du forgeron”, del disc Xième (1998)
Concert al Festival d’été de Québec (1998)
El fet d’afegir secció de vents a La Carrau va ser gràcies a la Bottine Souriante de qui érem molt fans. Recordo anar tota la Carrau a veure’ls en directe i ens vam quedar embadalits Tenien una energia increïble que ens tenia fascinats a tots. Ho recordo com una època molt bonica. Havia descobert que amb la música podia ser feliç! Jo, que havia deixat el violí d'adolescent avorridíssima de com me l’havien ensenyat. Estava tant entusiasmada, que em vaig posar a estudiar a tope! I la Bottine va sonar molt a casa.

https://www.youtube.com/watch?v=KYza0wxs7Ic

VÄRTTINÄ: “Riena”, del disc Miero (2006)
Concert al MIDEM, Cannes (2006)
Aquest cuquet de la música m'ha fet viatjar amunt i avall, descobrint gent meravellosa. Vaig anar a parar a Hèlsinki a estudiar violí i veu. Els culpables van ser aquest grup, Värttinä, i l’Oriol Saña que em va insistir a marxar d’Erasmus. Jo hauria anat abans a Cuba, però no hi havia Erasmus, i com que la música escandinava m’agradava molt, vaig acabar enmig de la neu! Recordo anar a un concert d’ells a Hèlsinki i sentir una emoció molt intensa sola des de la meva butaca. Les harmonies, els efectes vocals, els ambients de misteri que creen.. m’encanten!

https://www.youtube.com/watch?v=fHSIUgF5x6g

LAURA CORTESE: “Heel to toe” del disc Into the Dark (2013)
I viatjant, novament, vaig conèixer la Laura Cortese a un Fiddle Camp a Sant Francisco. Escoltant-la se’m va obrir una altra porta: per què no podia tocar i cantar a la vegada com fan els guitarristes o els pianistes? D’aquí va néixer Soroll Blanc. I clar, em vaig tornar molt fan de la Laura!

https://www.youtube.com/watch?v=BAXScUihxLg

SABOR DE GRÀCIA: “Què volen aquesta gent” del disc La Cançó amb Rumba (2006)
La rumba sempre ha estat un gènere del que m’he sentit molt propera. Aquest disc de la Cançó amb Rumba el trobo preciós i el “Què volen aquesta gent” sempre m’ha posat els pèls de punta. Des de fa uns anys, he tingut la sort de poder formar part de la banda i viure amb ells moments increïbles. El darrer al Palau de la Música, aquest febrer, tocant aquest tema que tant m’havia fet sentir anys enrere.

https://www.youtube.com/watch?v=ClJHhgZf4GQ