ELS CINC TEMES DEL GERARD DÍAZ
Quan se’m va proposar de participar al Folk&Co em va semblar una feinada. Vaig renunciar-hi pensant que caldria molt de temps per fer una tria ben feta. Però el cas és que vaig començar a pensar-hi cada dia. I sí, no hi ha res a fer. Fa dies que hi rumio i cada dia me’n surten cinc diferents. Podria dedicar-hi uns quants anys, però he pres la sàvia decisió de plantar-me! Els d’avui són aquests:
UC: “Bona nit, Blanca Roseta”, del disc Cançons d’Eivissa (1974, Edigsa)
https://www.youtube.com/watch?v=d2la3KcioaA
No sé com vaig arribar tan tard a aquest disc fantàstic. Hi ha un munt de tonades precioses però si n’hi ha una que m’acompanya és aquesta. La millor cançó d’amor que he sentit mai, antiquíssima, que clava les arrels en el més remot origen de tots els pobles del Mediterrani. I si no us ho creieu pregunteu-ho a l’Isidor Marí.
L’ARPEGGIATA: “Tarantella del Gargano”, del disc La tarantella: Antidotum Tarantulae (2002, Apha)
https://www.youtube.com/watch?v=8i-NJN9laTs
Dels anys viscuts a Itàlia podria triar moltes cançons però l’enamorament que vaig patir per la música meridional no és comparable a res. La tarantella del Gargano l’he sentida tocar a moltes places i carrers per fantàstics músics autodidactes però posats a triar entre gravacions d’estudi he triat la de Christina Pluhar que encaixa la música popular amb la música antiga i a la manera més contemporània.
RADIO TARIFA: “La tarara”, del disc Temporal (1996)
https://www.youtube.com/watch?v=7vY4ktHFWko
Molts cops havia sentit cantar La Tarara a casa i de sobte vaig conèixer Radio Tarifa i la seva versió, un univers musical nou que no tenia res a veure amb la música que escoltava en aquell moment. Em va encantar fa vint-i-tants anys i m’encanta ara.
MIQUEL GIL: “Tinc una pena”, del disc Eixos (2007, Temps Record)
https://www.youtube.com/watch?v=ySHDWDAD3fo
Miquel Gil i Enric Casasses. Un dels músics que més m’agraden amb un dels poetes que més m’agraden. Què més puc demanar?
MANO NEGRA: “Paris la nuit”, del disc King of bongo (1991, EMI)
https://www.youtube.com/watch?v=xlQ4AxeRIo8
Del tros de vida passada a França, em quedaré amb la gent pujant i baixant del metro, amb els primers acordions tronats i amb les aventures viscudes (tot i el que digui la cançó) a la nit de París.