Els registres del soterrani
Sota aquest títol us proposarem cada dia un/a autor/a, intèrpret, grup i cançó de referència en la música folk i tradicional de tot el món. Algunes molt conegudes i altres no tant. No hi ha cap novetat, tot està a la xarxa. És només una guia entre moltíssimes posssibilitats.

Dia 1 al 20 // Dia 21 al 40 // Dia 41 endavant


DIA 41
MESTISAY
Folias

Si parlem de música tradicional canària ràpidament pensaríem en el timple i en Los Sabandeños. Més endavant en parlarem. Ara bé el grup format a final dels anys setanta i a mitjans dels vuitanta es va reorganitzar al voltant de la cantant Olga Cerpa. És un grup que reinterpreta la música tradicional canària però que també està obert a altres influències, especialment a les que retornen d’iberoamèrica. Aquí teniu unes “folias” en el concert de celebració del 25 aniversari l’any 2005.

https://www.youtube.com/watch?v=sLGA29HNNFs

El timplista Totoyo Millares, que sovint els acompanya, És considerat als seus vuitanta-quatre anys el patriarca de l’instrument i el músic més important de la seva generació. De talent molt precoç va començar a ensenyar el timple l’any 1950 i es considera que ha tingut més de 45.000 alumnes. És, per tant, el principal responsable del ressorgiment de l’instrument de la família del txarango, l’ukele, el quatro o el cavaquinho a les Illes Canàries. Aquí una excel·lent interpretació del “Sirinoque de las Tricias”.

https://www.youtube.com/watch?v=YJcQ2n48Mtw

Ara sí, Los Sabandeños són més que un grup, són una institució canària amb 55 anys d’història i centenars de músics que han passat per la seva escola i el seu grup jove. Ha enregistrat gairebé 50 discos i, fins i tot, té un festival anual propi a La Laguna.  L’any 2015 celebrant el seu cinquantenari van passar pel Palau de la Música. Aquí teniu les seves reivindicatives “Folias de la libertad”. Això sí, tenen un punt anacrònic si considerem que de la seva trentena de components no hi ha cap dona.

https://www.youtube.com/watch?v=2QZ5VgTfbYY

I acabem amb Mestisay. Parlàvem de la seva permeabilitat a les músiques de l’altra banda de l’Atlàntic i aquí teniu un exemple amb la cançó “Esa musiquilla”, una versió pròpia del tema de Mercedes Sosa enregistrada al carrer de la Laguna, flashmob inclosa.

https://www.youtube.com/watch?v=cka3JovcJss

____________
DIA 42
LA CHIFONNIE
Gironfla

La Chiffonie és un altra de les bandes franceses dels anys setanta, si bé en aquest cas el seu recorregut fou bastant curt. El primer disc és de 1977 i la dissolució (o transformació) del grup es va fer pública l’any 1983. En realitat, la vocació del seu líder Hal Colomb era la de companyia de teatre, música i circ de carrer: s’embarcaven en gires llargues amb la seva furgoneta i actuaven al carrer. Tot i així, va ser un grup folk transcendent, un dels participants al disc fundacional per al ball tradicional francès de 1979, Grand bal folk juntament amb Malicorne i La Bamboche. Immediatament després, Hal Colomb crea la Compagnie d’Epouvantail, teatre, música, circ i altres arts i incorporen l’herència de La Chifonnie, encara en actiu. Aquí del seu primer disc Gironfla, una cançó de guerra que té múltiples variants tradicionals: “Le petit roi de Sardaigne”

https://www.youtube.com/watch?v=lMpWSVqB7hI

La veritat és que es nota bastant que el productor (i també músic d’estudi) va ser el Malicorne, Hugues de Courson. Al segon àlbum, la cançó “Au dessús du pont” va ser un gran èxit a França i, de fet, encara ara forma part del repertori de molts grups.

https://www.youtube.com/watch?v=ZUunY-4B1PQ

Dos dels seus components els germans Desaunay, Patrick i Serge, se’n van anar a viure als Monts de Bond al massís central de França (us sona?) i, a banda de músics, es van dedicar a fer de luthiers. L’Institut National de l’Audiovisuel va fer un petit documental amb ells sobre el retorn dels joves a la muntanya, molt interessant. Sembla Arsèguel. Serge Desaunay és un dels principals compositors de música folk per a acordió diatònic i ara fa uns anys va crear el grup Rue de Canal per interpretar-les en directe. Aquí teniu el seu “Valse à Joseph”.

https://www.youtube.com/watch?v=W0efVGugxTc

L’any 1995 Marc Robine els va convèncer per tornar a gravar junts a la seva magna obra Anthologie de la chanson tradicionelles française. Van enregistrar diversos temes i, a més, un disc propi Nouvelles escales. De l’antologia, la cançó “Le ceinture d’argent”.

https://www.youtube.com/watch?v=CX-SineNNtM

I per marxar, al segon disc hi havia aquesta “Marche Vermot”.

https://www.youtube.com/watch?v=EOqHNQz_qaQ

________
DIA 43
ASYNJE
Springdans fra borre

Una excursió pel triangle que formen Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca. És un territori cruïlla i és per això que les opcions dels grups folk és diversa: la celta, la francesa, la germànica i flamenca i també la nòrdica. Ens trobem amb grups que adopten una o varies tradicions. En la recerca hem preferit aquells que treballen sobre materials literaris o sonors dels seus propis països. Un nou concepte que usen molt per aquelles latituds és el folktrònic, música folk amb recursos i bases digitals. Un d’aquests és el grup danès Asynje, alguna cosa així com Cendra viva. Tot i que aquí he triat una melodia tradicional danesa interpretada sense artificis: “La Dansa del final de la primavera”.

https://www.youtube.com/watch?v=7zUbRnEkZfk

També de Dinamarca és el grup Valravn, El corb, que adopta aquest nom perquè el corb té un paper destacat a moltes llegendes del país i de les Illes Feroe. Justament de les illes Feroe reinterpreten una cançó tradicional amb un tractament “folktrònic”: “Ólavur Riddararós”.

https://www.youtube.com/watch?v=WMlUhLRaV5o

D’Holanda són el grup Kelten zonder grenzen, literalment Celtes sense fronteres. És una proposta singular liderada per dues arpistes, Lies i Coca. Estrictament instrumental (i delicat) amb un repertori bastant eclèctic, interpreten melodies holandeses i d’arreu dels territoris celtes com el seu propi nom proclama. Aquí teniu “Ronja&De Rode Laarsje”, alguna cosa així com Ronja i els botins de Roda.

https://www.youtube.com/watch?v=aEQ6cQCORws

De Bèlgica són el grup Laïs. Fundat l’any 1994 és, potser, el grup belga amb més trajectòria. Liderat per tres dones vocalistes, és un grup també bastant eclèctic que reinterpreten cançons tradicionals en flamenc però amb moltes influències bretones. Aquí teniu “‘t Smidje”, El ferrer.

https://www.youtube.com/watch?v=l68QxDXOVbk

De Bèlgica són també els Naragonia (un imaginari País de les figueres), un quartet instrumental amb músics que dominen a l’ensems diversos instruments. Aquí teniu el clip amb dos temes: “Hellebore” i “Too late to sleep”.

 https://www.youtube.com/watch?v=oXUj4okEAZg

___________
DIA 44
NUEVO MESTER DE JUGLARIA
La jota del Mester

És sens dubte el grup folk més veterà de la península ibèrica que continua en actiu. Fundat l’any 1969 adopta aquest nom quan un periodista li va comentar al grup promotor inicial que eren com una mena de nou mester de joglaria. Prenen explícitament el relleu del treball de Joaquín Díaz i del dolçainer segovià, com ells, Agapito Marazuela. En el seu repertori acumulen romanços, rondes, cançons de carnaval, de treball... però, sobretot, una gran quantitat de jotes castellanes del sud i del nord. Aquí teniu –sobre una tonada popular– “La Jota del Mester” que explica qui son i què fan.

https://www.youtube.com/watch?v=P7wl57FlVH4

Un dels seus components, Luís Martín, és un personatge important en el món del folk hispà perquè des de la seva creació l’any 1984 dirigeix el festival Folk Segòvia que porta, fins ara, trenta sis edicions. A més, és un bon amic del FIMPT i dels grups catalans, molts d’ells han actuat al festival segovià en el seu emblemàtic escenari del seu famós aqüeducte. Volíem que ens acompanyessin al 30è Tradicionàrius però una malaltia de la seva cantant Llanos Monreal ho va impedir. Afortunadament l’any següent van poder ser-hi tots amb nosaltres en un concert memorable. Van presentar el seu vint-i-setè enregistrament dedicat al món dels gavarres, Gabarrerías. D’aquest àlbum les “Coplas de gabarreros”.

 https://www.youtube.com/watch?v=45AhNMDOF-8

L’altre grup històric de Castella són els Candeal de Valladolid. Potser amb un to més tranquil han recuperat una gran quantitat de cançons de les terres castellanes. Avui els podeu veure interpretant una cançó de bressol, la “Nana de Berlanga”.

https://www.youtube.com/watch?v=7RVOKTm71ww

El Nuevo Mester són un grup que, fonamentalment canta. Ara bé de tant en tant inclouen melodies instrumentals com és el cas d’aquest “Pasacalles”.

https://www.youtube.com/watch?v=xRRBgOqX-PI

_________
DIA 45
LA TALVERA
Mon país

La Talvera és dels grups occitans més influents en l’actualitat. Va néixer el 1979 com una associació (CORDAE) per promoure la recerca de la música tradicional occitana. Tot i que, de tant en tant, feien algunes actuacions el grup no era estable ni professional. Ha estat al segle XXI quan, per una banda, van crear una banda estable professional i, a més, a partir de certes relacions han evolucionat la seva mirada musical. Una cançó emblemàtica i declarativa: “Mon país”.

https://www.youtube.com/watch?v=l6gT_YSH7oo

Una de les connexions ha estat amb el grup marsellès Massalia Sound System que, en principi, és un grup de reggee i ska però que també mostren interès per la música tradicional. Un exemple és aquesta “La canson de Malaterra”. Malaterra és una pel·lícula parlada en provençal i parla del país al voltant de la primera Guerra Mundial.

https://www.youtube.com/watch?v=FyePLRLZH5w

Quan musics de La Talvera i Massilia Sound System s’ajunten sonen d’aquesta manera. Una mena de fusió entre música tradicional i ritmes caribenys. Aquí teniu aquest “Le son de bandits” en directe fa cinc anys.

https://www.youtube.com/watch?v=Jk4jcnSkRLw

Quan La Talvera es va fundar ja feia uns anys que el grup Nadau, amb el carismàtic Miquèu Maffrand al capdavant, reivindicava des de Tarbes –a la banda dels gascons– la llengua i la cultura occitana. Aquí el teniu a l’Olympia de París l’any 2005 interpretant amb el públic “Ventòla”.

https://www.youtube.com/watch?v=TY95xOLytA4

La Talvera continua també amb la seva dimensió associativa promovent tallers i balls per tota la Provença des del seu centre de Tarn. Per acabar una lletra pròpia sobre una preciosa melodia provençal: “Dins lo cèl”.

https://www.youtube.com/watch?v=MJwi-v7ueMg

____________
DIA 46
UC
Cançons d’Eivissa

L’any 1974 l’enregistrament del primer disc d’UC suposà un canvi important de la música tradicional de les Pitiüses i, per extensió, de les Balears. No només és un compendi antològic de les millors cançons rebudes sinó que actualitza instruments, espais sonors i retorna a la generació jove el coneixement i l’estima de la seva música ancestral. Per això i, de forma excepcional, avui no és una cançó és tot el disc el que hem triat. 13 cançons i dues melodies (la “Sonada de xirimia” i “Sa despedida”), 34 minuts que formen part de la nostra memòria.

https://www.youtube.com/watch?v=qMvcprhIrIk

Uns anys després a Mallorca es va formar Música Nostra, el grup que nosaltres identifiquem amb Miquela Lladó, Toni Pastor i Pep Toni Rubio. El seu objectiu declarat era la dignificació i recuperació del ball de bot que estava segrestat per un folklorisme retrògrad. En actiu quaranta anys després, aquí teniu una curiosa versió del “Parado de Valldemossa” amb Carlos Núñez a l’Auditori de Palma l’any 2008.

https://www.youtube.com/watch?v=pfdTzJlZc8Q

Després vindran Al-Mayurqa, de l’enyorat Toni Roig, i molts altres. Però parlant de música tradicional de Mallorca no podem oblidar el paper del filòleg, música i activista Biel Majoral que, a partir de les estructures tradicionals, n’ha fet un nou ús. Aquí recuperem una actuació al Tradicionàrius de 2009. “Cançonetes”.

https://www.youtube.com/watch?v=KmQSyznMPJ8

Un dels fundadors d’UC, Isidor Marí, va deixar el grup l’any 1984 per a dedicar-se a la Universitat i la gestió pública a diverses institucions. Va continuar cantant esporàdicament les seves cançons i, l’any 1999 va fer una aliança musical amb un dels components del Grup de folk, Falsterbo 3 i va néixer Falsterbo Marí amb un repertori sumat i una mateixa idea del tractament vocal. Aquí els teniu amb la seva versió de “Don’t think twice, it’s all right” de Bob Dylan.

https://www.youtube.com/watch?v=Q0oCy1h887s

Al segle XXI, a la mateixa Eivissa, Omar Gisbert i Joan Barbé van idear el projecte Rossonadors amb l’objectiu de difondre a les generacions més joves la música que UC havia recuperat. Amb pràcticament el mateix repertori d’UC i moltíssimes col·laboracions (una d’habitual, Gerard Quintana; una de sorprenent, Celtas Cortos amb en Cifu cantant en català), incorporen ritmes i estils molt diversos: reggee, country, clàssica, pop, rock... Aquesta versió de “Sa carta que m’enviares” n’és un bon exemple.

https://www.youtube.com/watch?v=yB5Bvpa4PaM

___________
DIA 47
CHRIS BARBER
Banks of the bann

Hem anat veient diverses varietats i estils d’abordar la música tradicional: folk-rock, folk elèctric, folktrònic, punk... Ara bé, si excloem les bandes de New Orleans que interpreten música tradicional no hem escoltat masses opcions per el jazz-folk. Chris Barber és un trombonista i director musical, jubilat l’any passat als seus 90 anys, que li agradava incloure alguna versió de música tradicional als seus concerts. L’any 1965 els va dedicar un disc sencer: Folk Barber Style. L’Eduard Casals i jo, en la nostra primera joventut (16 o 17 anys), l’escoltàvem tot sovint. Doncs aquí teniu “Banks of the bann”, una cançó irlandesa d’amor:

https://www.youtube.com/watch?v=NEW96RlFkRk

És una opció que no ha sovintejat en la nostra escena folk. Potser qui ha fet una aposta més clara en aquest sentit és el grup de l’Oriol Saña, l’Albert Bello, l’Oriol Gonzàlez i en David Salleras, Folkincats. Creat l’any 2007, el 2009 van enregistrar el disc homònim amb 11 temes, molt dels quals estàndards catalans tradicionals. Dos anys després van editar L’aigua no es mou. Aquí teniu la magnífica interpretació de “L’Hereu Riera” en directe:

https://www.youtube.com/watch?v=iFafVAaJGyc

I una més, del primer disc, “La Clavellinera” amb una marcat accent de gipsy o jazz manouche.

https://www.youtube.com/watch?v=W3e7gVuz6Xg

És cert que, darrerament, alguns i algunes dels músics amb formació jazzística, que és de tanta qualitat a Barcelona, han anat fent aproximacions al món folk. És el cas del Sergi Vergés i la seva col·laboració amb l’Escola Folk del Pirineu. Però també en Llibert Fortuny i l’Andrea Motis han acompanyat a la Banda del Memorial Ricard Quadra de la Patum de Berga. Aquí teniu una versió latin jazz de “La patumaire” a la plaça de Sant Pere de Berga.

https://www.youtube.com/watch?v=LIeV52-tPZQ

I acabem amb Chris Barber. Una cançó tradicional dels Apalatxes nord-americans que havien enregistrat The Weavers (recordeu el primer grup de Pete Seeger) uns anys abans i que és molt coneguda a casa nostra a partir del Grup de Folk: “On top of Old Smokey”, Dalt del vell Smokey (un dels cims del massís). Folk, doncs, passat per l’estil Barber. 

https://www.youtube.com/watch?v=zX4fr-3a-N8

_____________
DIA 48
LIONEL LONG
Waltzing Mathilda

La música tradicional australiana està determinada pel propi procés de configuració de la peculiar ocupació colonial de britànics i irlandesos a partir del segle XVIII com a territori de confinament de presos. A banda de la música dels habitants originals –això que en diuen aborígens– la major part de balades tradicionals deriven de les cançons angleses, escoceses i irlandeses que cantaven els presos. Al segle XIX aquestes cançons i melodies van començar a denominar-se “bush songs”, alguna cosa així com cançons del bosc (o de la terra). Un dels seus principals recopiladors i intèrprets al segle XX fou Lionel Long. Aquí teniu una molt coneguda cançó de Queensland que, originalment, no té res a veure amb “ballar el vals amb Mathilda” sinó que explica la història d’un rodamón que es busca la vida viatjant pel país i el seu farcell que duu a l’esquena rep els sobrenom de “Mathilda”. Aquesta cançó es considerada actualment l’himne oficiós d’Austràlia.

https://www.youtube.com/watch?v=Yzhdyp5A4ro

I a centenars de versions d’aquesta cançó. Una de brutal és de Tom Waits.

https://www.youtube.com/watch?v=m-o0D7MAU64

Quan el grup anglès d’àcid jazz i funk Jamiroquai va començar a usar el digderidoo (nom anglès, els nadius australians l’anomenen de maneres diverses segons els territoris), aquest singular instrument tradicional australià es va difondre mundialment. Moltes bandes en fan ús. Hi ha un grup canadenc de música instrumental Apadooraï que explora la seva aplicació a músiques diverses, folk inclòs. Aquí els teniu.

https://www.youtube.com/watch?v=Xgm17YbPztk

I avui, per acabar, una curiositat. De la transició des del seu origen a l’adaptació al nou entorn les cançons tradicionals van mutant. És el cas d’aquesta: “Wild Colonial Boy”. Canvia la lletra, canvia la història i fins i tot es modula la música. Primer escoltem a The Kilkennys (nom d’un comtat irlandès) amb la història de Jack Dugan l’emigrant irlandès a Austràlia que es va convertir en una mena de Robin Hood.

https://www.youtube.com/watch?v=Z3MjmiyftAQ

I, aquí la sorpresa, la versió australiana sobre Jack Doolan, el rebel i fora de la llei abatut per la policia. I la canta, l’any 1988 sense els Rollings Stones, el senyor Mick Jagger.

https://www.youtube.com/watch?v=2_H3jypEHZw

________
DIA 49
SUSANA SEIVANE
Muiñeira de Fonsagrada

Aquesta muiñeira interpretada per la gran gaiteira Susana Seivane (nascuda a Barcelona, per cert) acompanyada per Milladoiro ens permet fer una volta per algunes músiques de balls tradicionals que esdevenen grans temes de música folk amb independència del seu ús en un ball tradicional. En directe des de Lugo l’any 1997, amb vint-i-un anys.

https://www.youtube.com/watch?v=-vUhPkGYuj8

Tradivàrius la banda catalana més identificable amb el folk-rock ho va fer amb unes quantes danses de la seva ciutat, Reus. Aquí la “Dansa dels nanos” de Reus.

https://www.youtube.com/watch?v=mNCpXTLcmD0

També Primera Nota triava algunes músiques de balls tradicionals i les adaptava per compondre temes independents. Aquí el “Ball de la Coca” d’Espinalbet del seu disc Taüll.

https://www.youtube.com/watch?v=uFfQKQwBkG0

Amancio Prada va adaptar aquesta “Danza dos Xigantes” de Vilafranca do Bierzo. Amb Carles Elmeua, entre d’altres coses músic històric dels Comediants a les flautes. Vaig sentir aquesta melodia l’any 1982 al claustre de la Catedral de León i mai més l’he oblidat. Del disc Lelia Doura.

https://www.youtube.com/watch?v=sslKIXcjQCs

Ara bé, si hi ha un conjunt de músiques que acompanyen balls tradicionals i s’han convertit en temes molt populars, en estàndards folk catalans, són les músiques de la Patum de Berga que cada any hem escoltat al CAT de la mà de la Banda del Memorial Ricard Cuadra. Hi ha una quantitat considerable de versions i d’usos en meddleys o intercalades en altres cançons. N'he triat, però, dues: primera, la probablement més recent, “La Patumaire” que han gravat fa uns dies la Confinats Band.

https://www.youtube.com/watch?v=tE2WjLBCmfk

I segona la gran versió del “Ball de l’àliga” de Criatures, Marçal Ramon i Ivó Jordà, al seu disc Taumàtrop.

https://www.youtube.com/watch?v=PciOEBPEREk

________
DIA 50
MARIA DEL MAR BONET/GREGORIO PANIAGUA
Dansa de la Primavera

Aquest lliurament cinquanta d’Els registres del soterrani és el darrer amb freqüència diària. El CAT comença també el seu desconfinament per fases. De tant en tant tornarem. I avui ho fem amb un assortit de cançons dedicades al mes de maig i a la primavera. La vida reneix i és quan feien les festes dels rosers, dels arbres, de les plantes remeieres. La primera és la “Dansa de la Primavera” que Maria del Mar Bonet va incloure al seu àlbum de 1985 Anells d’aigua. Es tracta d’una composició a mitges entre la pròpia Maria del Mar amb la lletra i la música de Gregorio Paniagua, el músic madrileny que recordarem sempre pel seu disc Tarantule-Tarantelle.

https://www.youtube.com/watch?v=KL4SvBnP5YY

Malicorne feia una breu evocació del maig al seu Almanach, “Voici le jolie mai”. I després Gabriel Yacoub fa cantar tothom “C’est le mai”.

https://www.youtube.com/watch?v=BdoAqcS-_e8
https://www.youtube.com/watch?v=N95pSjTfYo4

Oskorri dedicava “Udaberri Jaiak”, Les festes de la primavera, al seu disc Lanlalan.

https://www.youtube.com/watch?v=foRNudyVTsI

A l’Aragó i les terres castellanes se celebraven i encara se celebren les festes del Mayo, amb la ronda dels joves que sortien a festejar. Eliseo Parra al tercer disc Chicotén n’inclou una de l’Aragó.

https://www.youtube.com/watch?v=TvspjXjtjUg

Milladoiro va dedicar un disc sencer a l’Auga de Maio. Incloïa aquesta “Alborada de Verín”.
https://www.youtube.com/watch?v=OO9o7CRgN3o

La cantant francesa Veronique Chalot, multiinstrumentista que es va dedicar de l’any 1975 a 1990 a la música tradicional i després a la música medieval i renaixentista va enregistrar molt jove aquesta “Chanson de Mai”.

https://www.youtube.com/watch?v=jrFW3ctDbbk

A la taverna del vell Artesà de Gràcia el cor Euterpe va cantar moltes vegades, sens dubte, la cançó de Josep Anselm Clavé, “Les Flors de Maig”. Parlant de maig i de polifonia tradicional posaré, però, el drama de la “Francisca Farrera” de Tornaveus.

https://www.youtube.com/watch?v=wy1RyeV6udc

__________
DIA 51
LABORATORIUM PIESNI
Karanfilce devojce

De dia a dia a un cada tres dies, reprenem Els registres del soterrani amb un altre grup polifònic de dones, aquesta vegada de Polònia. Es dediquen a interpretar cançons de l’est i el nord d’Europa incloses les del seu país. El Laboratori Piesni (de cançons) va néixer l’any 2013 i el composen set dones. Elles parlen de folk místic. És a dir trien les cançons en funció de criteris que siguin congruents amb la seva filosofia de respecte a la terra i a les dones. Aquí teniu aquesta cançó tradicional dels Balcans, “La noia del clavell”.

https://www.youtube.com/watch?v=aoDtqrqxXHs

He observat als quatre discos que han editat que una part molt important del seu repertori és del país veí Bielorússia. Aquí, però, us posem una cançó tradicional polonesa: “Koo mego ogródecka”, alguna cosa així com Prop del meu jardí.

https://www.youtube.com/watch?v=h4b4NfLZmxo

I parlant de dones empoderades, canvi de continent i d’hemisferi i canvi radical de registre musical. Pascula Ilabaca és probablement la representant més potent de la “Nueva Canción Chilena”. En les seves composicions usa instruments i estructures musicals tradicionals i, fins i tot, recupera el quètxua com en aquesta Canción Quèchua cantada, òbviament, en quètxua. Aquí la teniu en directe l’any 2016 a Valparaíso.

https://www.youtube.com/watch?v=THQhTfSgmfA

Ilabaca és una mena d’empelt entre Violeta Parra i Frida Kahlo. Les seves circumstàncies familiars van fer que nasqués a Girona. El seu grup se’n diu Fauna i així es presenten. La vàrem tenir al CAT ara farà tres anys i té un talent natural brutal. Ha fet un clip molt divertit del seu “El baile del Kkoyaruna” (el miner) de 2018.

https://www.youtube.com/watch?v=eCjXOKL6FKo

___________
DIA 52
FRED MORRISON
Kansas City Hornpipe

El gran intèrpret escocès de pipes i whistle Fred Morrison ens permet fer una petita volta per alguns grans sonadors i sonadores. Morrison, que ha guanyat nou vegades el trofeu Macallan del festival de Lorient, toca tot tipus de gaites de les illes britàniques –uilleiann pipe, hornpipe, reelpipe i smallpipe– i també els whistles. A vegades acompanya al grup Capercaillie, però normalment ho fa amb l’acompanyament de guitarra i bodhram. Aquí el teniu amb Kansas City Hornpipe al mercat de la fruita de Glasgow.

https://www.youtube.com/watch?v=BTTwP98EiVo

I una petita peça i magistral interpretació amb l’smallpipes: “Hard drive”.

https://www.youtube.com/watch?v=dxiriNzkVEw

Però si parlem de gaiters escocesos hi ha un mite recent, Gordon Duncan mort pels estralls de l’alcohol l’any 2005 als quaranta-tres anys. Diuen que va ampliar els registres sonors de la bagpipe i molts el consideren el millor gaiter escocès de tots els temps i que Morrison ha seguit la seva tècnica. Molts el consideren el Jimi Hendrix dels pipes. Aquí teniu un dels seus enregistraments enllaçant melodies i aires. Espectacular!

https://www.youtube.com/watch?v=dqsHGi-O4iA

De les noves generació de sonadors britànics destaca una dona, Catherine Ashcraft que l’any 2007, molt jove, va guanyar simultàniament el premi de pipes i de whistle de Gran Bretanya. Dues curiositats: és anglesa i, pels temps que corren, és autodidacta. Amb el també gran guitarrista de Belfast Maurice Dickson forma el duo Mochara (El meu amic). Dues peces seguides: “Táimse im’ Chodladh” (alguna cosa així com “Somiant”) i “The King of the Pipers”. Doncs això, the pipers Queen.

https://www.youtube.com/watch?v=P40YOU8ggJk

I per acabar avui torno a Gordon Duncan amb una brutal interpretació de "Thunderstruck", Cop de tro, on fa evident tota la seva capacitat tècnica i la voluntat d’innovar en un món tant ortodox.

https://www.youtube.com/watch?v=_EwDlUHoDFo

_____________
DIA 53
JETHRO TULL
The Whistler

Quan els especialistes intenten definir quina és la música que fa –encara– Jethro Tull o acumulen molts gèneres: rock, cançó, folk, metal... o simplement diuen que és una opció pròpia, inclassificable. Al seu líder, l’escocès Ian Anderson, li agrada definir-se com a joglar contemporani. La seva flauta és, sens dubte, una senya inconfusible d’identitat. Jethro Tull ens serveix per passejar una mica per aquest territori fronterer a la música folk. No ho és però tampoc deixa de ser-ho. I és un referent pels que vàrem créixer musicalment als setanta del segle passat. Els crítics parlen d’una etapa folk amb una trilogia de discos: Songs from the wood, Heavy horses i Stormwatch. De les cançons del bosc hem triat, com no?, “The whistler”, el flautista on Ian Anderson toca també el tin whistle.

https://www.youtube.com/watch?v=2mBaE-K4RxI

Uns anys després a Londres, Peter Gabriel de Gènesis va fixar la seva mirada en les músiques del tercer món (diem-ho així clarament), sobretot africanes i caribenyes per fundar el moviment WOMAD, World of Músic, Arts & Dance. Havia nascut la world music. L’americà Paul Simon s’hi va afegir ràpidament. La situació d’apartheid a Sudàfrica va centrar molt la seva mirada. No oblidaré mai el fantàstic concert amb músics africans que va fer al Velòdrom d’Horta per l’Olimpíada Cultural. La barreja de música tradicional tribal i estructures pop és molt potent. Aquí el teniu al concert Graceland l’any 1987 a Sudàfrica amb “Diamonds on the soles of her shoes”, els diamants a la sola de la sabata.

https://www.youtube.com/watch?v=Fmf9ZJ_Yn0A

Per contra, altres artistes (pop?) s’han centrat en la seva pròpia tradició. Una d’elles, altres vegades també citada, és la dublinesa Sinead O’ Connor que ha reinterpretat directament la tradició. Aquí fa la seva delicada versió de la cançó canadenca “Peggy Gordon” a l’estil tradicional irlandès Sean-nós, és a dir la banda acompanya i afavoreix el lluïment de la cantant.

https://www.youtube.com/watch?v=Gi6BuMhqTHE

Probablement el músic català fronterer al folk més destacat és Pau Riba. No només perquè va ser membre del Grup de folk, sinó perquè –com en el cas de Jethro Tull– l’estil personal és inconfusible però a la vegada remet sovint a una sonoritat ancestral. Veieu aquesta versió de 1968 de “Noia de porcellana”, amb fotografies dels anys setanta, algunes triades o cedides per ell mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=OduZnhk1rVg

I acabarem de nou amb Jethro Tull per partida doble. Primer, la seva versió d’un madrigal dedicat al rei Enric: “King Henry’s Madrigal”.

https://www.youtube.com/watch?v=QNZOyc0FccU

I segon, la seva particular i emblemàtica interpretació de la “Bourrée en Mi menor de Johann Sebastian Bach”.

https://www.youtube.com/watch?v=N2RNe2jwHE0


_____________
DIA 54
JOAN BLASCO
Nit d’albà

La sessió del dia 52 la vàrem dedicar a grans intèrprets de gaita escocesos i de les illes de la Bretanya gran. Avui reprenem la idea de sonadors, però de la península ibèrica. Òbviament és una tria molt parcial que, potser, ampliarem en el futur. El dolçainer Joan Blasco, amb independència dels clars i obscurs de la seva biografia sota el franquisme, és unànimement reconegut com l’intèrpret i el fixador del repertori de dolçaina valenciana més important del segle XX. Escolteu aquesta magnífica “Nit d’albà”

https://www.youtube.com/watch?v=-hEhnzSzeHI

De les Balears la formació dels Xeremiers de Sa Calatrava –potser juntament amb els històrics Llargos de Sencelles- és una de les més representatives.  Aquí interpreten “Ses porqueres” en el seu LP amb el mateix nom del grup enregistrat l’any 1988 i que val la pena escoltar de cap a cap.

https://www.youtube.com/watch?v=VOjgcykFq3U

A finals dels anys setanta i bona part dels vuitanta del segle passat la visita dels Gaiteros de Estella/Lizarrako Gaiteroak (ara) a la festa major de Vilafranca del Penedès era obligatòria. De fet, no hi havia prou colles de grallers solvents per acompanyar totes les colles. [Parèntesi: els grallers de Gràcia fins i tot vàrem fer el toc de castells]. El seu to brillant i sobretot el repic del timbal van ser influents en els joves intèrprets locals. Aquí els teniu, en Salvador Martínez Gárate i Juan Carlos Duñabeitia són la parella de gaiters els darrers 30 anys. I són professionals a plena dedicació. Un encadenat de passa-carrers, òbviament al carrer.

https://www.youtube.com/watch?v=l1oJq4EAO2U

Tot i que li vàrem dedicar el dia 29 no me’n puc estar de posar un altra magistral interpretació d’Agapito Marazuela: “Habas verdes”, un ball tradicional clàssic en forma de ronda estès per tota Castella.

https://www.youtube.com/watch?v=za4G0KARgLA

A la inauguració del Tradicionàrius d’enguany dedicat a en Kepa Junquera just abans de començar el concert va sonar un Agur Jaunak dels Txistularis de Zarautz enregistrat el 1953 per Alan Lomax. Ara mateix un dels millors txistularis és Garikoitz Mendizábal. Aquí el teniu interpretant amb la Simfònica de Bilbao “Txakolin” de José Maria González Bastida (Maestro Bastida)

https://www.youtube.com/watch?v=6Y_PCKKiAB4

I una curiositat final. Si l’autonomia que ens cal és la de Portugal, encara no hem parlat, fados a banda, de la música tradicional portuguesa. També sonen gaites i no són gallegues. Un dels grups actuals amb més trajectòria són els Gaiteiros de Lisboa (sic). Aquí fan una interpretació de “Roncos de Diabo” (és a dir la gaita). De fet, és una cançó tradicional amb el tema de Sant Antoni (o qualsevol altre sant) i el dimoni molt estesa al llarg de la mediterrània nord.

https://www.youtube.com/watch?v=cmBrHQwr6lI


______________
DIA 55
CALICANTO
Giga ferrarese

Avui tinc un dia italià. Així doncs, més enllà de la Nova Compangia di Canto Popolare, de La Ciapa Rusa, la tarantel·la i d’altres grups que hem anat posant, pouarem en alguns grups folk italians històrics. El primer Calicanto la banda del Vèneto dels germans Tombesi, Giancarlo i Roberto, que continua en actiu amb músics renovats inclòs Alessandro, fill de Roberto. Del seu àlbum inicial de 1983 “De là de l’aqua” un encadenat que s’inicia amb la giga ferrarese.

https://www.youtube.com/watch?v=6wKyphe3Nm4

Un grup vocal de Sardenya, els Tenores de Bitti Mialinu Pira. No són ni els tres ni els quatre tenors ni té a veure amb un registre vocal. El nom fa referencia a l’estil del cant: Cantu a tenore que es diferencia d’altres cants de la illa, el taja o el concordu entre d’altres. Les cançons tracten temes profans i tenen el seu característic cant gutural. Aquí “Milia vattu sa trota”, alguna cosa així com El pot de truita (de riu) de l’Emília.

https://www.youtube.com/watch?v=xSSWrZ_4xb4

I tornem al nord d’Itàlia el grup Barabàn, de primers del vuitanta i encara en actiu. Formen part d’una associació de promoció de la música i la cultura popular del mateix nom amb fort activisme polític i social. Del disc de 1990 “Naquane”, La merla.

https://www.youtube.com/watch?v=MK7vDw8sZdY

I del nord a la punta del taló de la bota amb el grup salentí Ariacorte. No cal traduir el títol, “Lu vecchiu”, una irònica cançó tradicional sobre vells i joves, enregistrada l’any 1998.

https://www.youtube.com/watch?v=ALvkd6Nnt1g

Tornarem de nou a Calicanto. L’any 2006 van enregistrar un disc amb l’evident títol de 25 Anni. El seu so ha evolucionat respecte a l’inici però a mi em sona com els grups anglesos i francesos de finals dels setanta, La Bamboche per exemple, però 25 anys després. En qualsevol cas una gran versió d’una història popular d’arreu, “La pastora e il lupo”.

https://www.youtube.com/watch?v=u71e2SreHNw

I com que m’he quedat amb ganes de piffero, he anat ràpidament a La Ciapa Rusa i la seva versió de la conegudíssima polca “Danze da piffero”.

https://www.youtube.com/watch?v=dishCsHQADM


_____________
DIA 56
JOAN MANUEL SERRAT
La dama d’Aragó

L’any 1967 el segon disc de Joan Manuel Serrat va ser dedicat a versionar cançons tradicionals amb el mateix títol. De fet, era una iniciativa de la seva discogràfica Edigsa que va encarregar al mestre Antoni Ros Marbà l’adaptació orquestral. En mig del conegut l’escàndol d’Eurovisió es va endarrerir la seva publicació fins a l’any 1968. Contenia deu de les més identificables cançons de la tradició catalana. La seva importància rau en que és el primer disc íntegrament dedicat a cançons tradicionals d’un dels membres dels Setze Jutges i va servir per aconseguir una gran difusió. Per cert, la portada inicial amb una fotografia de Joan Manuel fumant va ser substituïda en les reedicions per un gravat de segadors. “La cançó del lladre”, que és una de les més versionades de la història, ha format part moltes vegades del seu repertori en directe. Posem, però, “La dama d’Aragó”.

https://www.youtube.com/watch?v=1H6xHneqtcQ

A partir d’aquí farem un recorregut de proximitat per alguns/es cantautors/es i intèrprets catalans/es de cançons que han fet versions de cançons tradicionals. En alguns casos, molt evidents; en altres, no tant. Lídia Pujol i Roger Mas interpreten al 2005 “La cançó de fer oli” amb direcció musical d’en Toni Xuclà.

https://www.youtube.com/watch?v=fh4ne_3Ci4I

L’any 2010 TV3 va produir un programa musical “Bressola de Nadal” amb versions de música tradicional arranjades per Xavi Lloses i direcció escènica de Lluís Danés. Aquí teniu la versió de la Margarideta de Jaume Pla “Mazoni”.

https://www.youtube.com/watch?v=7O-g9UBGgKQ

Algunes de les millors cantants catalanes han fet versions de cançons tradicionals. Maria del Mar Bonet, Marina Rosell, Gemma Humet... Sílvia Pérez Cruz, havaneres al marge, freqüenta més altres tradicions musicals que la catalana. Ara bé, al projecte amb Raül Fernández “Refree” Immigrasons, va enregistrar aquesta extraordinària versió de “L’emigrant”. L’emigrant és el model de cançó composada –lletra Verdaguer, música Amadeu Vives- que esdevé tradicional.

https://www.youtube.com/watch?v=o7nT6BBEkvE

Un cantautor pop com Sanjosex, en aliança amb en Carles Belda, va enregistrar el disc Càntut l’any 2016. Com en el cas d’en Serrat, en Sanjosex ha incorporat alguna de les cançons tradicionals al seu repertori habitual. Aquí teniu “Per l’aliment del bon vi”.

https://www.youtube.com/watch?v=41E3ym5E9LY

_______________
DIA 57
TALISK
Montreal

La millor banda escocesa –de fet un trio- de l’any 2017, creada fa uns cinc anys, representa el talent de les noves generacions de músics amb formació acadèmica extensa que decideixen dedicar-se al folk. Un paper molt protagonista de la concertina de Mohsen Amini i una nova i singular mirada sobre una tradició tan consolidada com la seva. Del seu segon -i darrer àlbum- el tema “Montreal”.

https://www.youtube.com/watch?v=n44J0dCgo1w

Farem, doncs, una petita volta pel talent jove en la música folk mundial. També creada l’any 2014 i amb un paper important també de la concertina –de fet és el mateix intèrpret, Amini- un grup multinacional: dos francesos, un austríac i un italià que creen a partir de múltiples influències de la tradició celta especialment la bretona, el grup Forth Moon. Del seu darrer enregistrament Ellipsis, la cançó “The vale” amb la cantant Ainsley Hamill.

https://www.youtube.com/watch?v=wgMZK1qzEg0

D’una tradició diferent però, parcialment connectada, el bluegrass dels Apalatxes un guitarrista de 27 anys amb gran talent, Billy Strings. També premiat com a millor guitarrista del seu gènere l’any 2016. I ja té quatre enregistraments. Toca sol i acompanyat de molts músics de varies generacions. Aquí el teniu amb la cançó “Meet me at the creek”, Ens trobem a la riera.

https://www.youtube.com/watch?v=EEzWuT1RyQk

Una altra banda nova banda escocesa, Ímar, que crea a partir de la tradició pròpia i irlandesa. I com no! amb la participació de Mohsen Amini que, com veieu, és un músic central a totes les bandes que innoven en la tradició celta. Del seu enregistrament Avalanche, la potentíssima peça “Deep Blue”, un pas més enllà de The Chieftains.

https://www.youtube.com/watch?v=907JdLh_WPM

I de Grenoble un grup menys jove, però del segle XXI, que renova la música tradicional francesa amb múltiples influències. Observeu el contrast del ball amb la música. Jazz, música àrab, música progressiva i ball folk: “The chauve must go on”, un pas més enllà de Malicorne i La Bamboche.

https://www.youtube.com/watch?v=3KmrQgNE0lw

La innovació en un altre direcció. Dels i de les múltiples músics joves catalans actuals, el projecte Electrogralla de Roger Andorrà incorpora una mirada contemporània de la tradició musical amb múltiples influències i amb barreja de llenguatges artístics. Aquí al CAT interpreta la seva versió de Les balladetes de Sallent.

https://www.youtube.com/watch?v=VWMY3KTbrc8

_________________
DIA 58
MARIA TERESA VERA
El yambú guagancó

Aquesta és una història d’anada i tornada però és també una de les parts més fosques de la història dels catalans. Des de finals del segle XVIII i fins el 1880 vaixells catalans negrers es dedicaven al tràfic d’esclaus i mercaderies en el triangle de l’atlàntic: de Catalunya al golf de Guinea (anomenat també el golf dels esclaus), després a Cuba (o altres indrets de Carib) i finalment de retorn a casa. Una perversa economia circular. La fusió a Cuba de la música dels yoruba amb l’europea va donar una varietat de ritmes que formen part de la memòria musical de la humanitat. Un enregistrament de la cantant mulata cubana Maria Teresa Vera dels anys vint del segle passat n’és un bon exemple. Títol inconfusible: “El yambú guagancó”.

https://www.youtube.com/watch?v=EyW0TcgU5po

Anem enrere però. Els esclaus negres portaven la seva música de cant i percussió, els tambors de batà, l’origen de la percussió bàsica del son i la salsa.  Així la interpretava encara fa cinquanta anys el music nigerià Yusuf Olatunji.

https://www.youtube.com/watch?v=zBjKDQE7KWc

A la cort colonial del governador espanyol triomfaven bastant els músics catalans: en Felip Grau, besavi de Jordi Pablo i de Gonzalo Herralde, n’era un. En Manuel Saumell un altre. És interessant de veure com feien la fusió des de l’altra banda. De Saumell, la contradansa “El último golpe”. El ritme s’obre camí per sota de les melodies europees.

https://www.youtube.com/watch?v=CfJIzNVq4LY

A Catalunya, Pep Ventura –amb la tenora d’Andreu Toron- ja havia inventat i fixat la cobla moderna dedicada a la sardana (ceretana), i Clavé els seus cors. Aquesta era la música referència del poble republicà i federal; els senyors esclavistes i els carlins continuaven ballant la contradansa al Ball de carnaval del Liceu. Ventura feia servir molt sovint melodies tradicionals –o de sarsueles- per a la composició de les seves (gairebé dues-centes) sardanes llargues. Una d’elles porta per títol “La mulata” i no n’he trobat cap referència. I una altra –per cert titulada en castellà- “El Diablo en el poder”. I la sardana revolucionària “Cants del dia”. La interpreta l’Orquestra Nova Pep Ventura (cobla) dirigida per l’amic Jaume Ayats.

https://www.youtube.com/watch?v=MhcGnfyM6kA

El yambú –juntament amb la colúmbia i el guagancó- és una de les tres variants de la rumba cubana. De fet, hom creu que la paraula rumba és una transposició sil·làbica de la paraula yambú. La rumba –gitana, catalana- va fer fortuna a Catalunya. Amb el ventilador a la guitarra (sigui qui sigui l’inventor) i el martell al bongó a la meitat del segle XX el Carib s’inseria de ple a la cultura musical popular de Barcelona i altres indrets dels Països Catalans. Sobre aquestes bases d’anada i tornada i l’amalgama de la música composada i les melodies tradicional, és ara mateix l’imaginari de molts grups catalans. I, aquí sí, pensant en tot plegat, podem escoltar com la “Cançó del lladre” – la que va enregistrar en Serrat l’any 1967- s’ha convertit en el “Clavell morenet” de Joan Garriga i La Troba Kung-Fu.

https://www.youtube.com/watch?v=_PTUz2Phr-M


____________
DIA 59
KEPA JUNKERA
Emauts bihotza

Aquest és el penúltim dia d’Els Registres del soterrani, un divertiment per a temps de confinament. Amb una mitjana de cinc propostes diàries –dies més, dies menys- es tractava de fer un recorregut –entre molts possibles- sobre la música folk d’arreu i especialment aquella que ha configurat l’espai sonor en que ara ens movem. Per triar-les he revisat mes de mil enregistraments. En paral·lel, una cinquantena de persones referents del món folk a casa nostra han acceptat el (difícil) joc de triar cinc temes i explicar perquè els consideren importants. Són també més de dues-centes cinquanta propostes. Algunes coincidències -grup i tema, poques-, molta varietat. Una d’elles és la de Kepa Junkera al qual no he dedicat cap dia però que ha anat apareixent diverses vegades. Avui, ell amb les Sorginak ens presenten “Cor de cendres” al millor escenari possible: les coves de Zugarramurdi on suposadament les bruixes feien aquelarre.

https://www.youtube.com/watch?v=k0uucduHnZQ

Hi ha hagut moltes mirades des dels límits del que considerem música tradicional. Algunes molt evidents, altres no tant. En qualsevol cas, tothom crea a partir de tradicions musicals i aprenentatges diversos. Potser una de les que jo no he freqüentat massa és la veta del manouche, de Django Reinhardt i Stephen Grapelli a ara mateix. Doncs aquí teniu els referents interpretant “Minor Swing”.

https://www.youtube.com/watch?v=9CDoJFmdFgA

Diverses persones han mirat cap el nord més enllà del món celta, cap Escandinàvia. Hem vist alguns exemples aquests dies. Una de les bandes citades ha estat la finesa Värtinnä que podríem qualificar de pop-folk. Aquí interpreten “Seelinnikoi” al concert del seu trentè aniversari.

https://www.youtube.com/watch?v=n3npkXBpXgk

També de Finlàndia però en aquest per comprovar el paper que juguen  actualment al món folk les Escoles superiors de Música d’arreu. La Siba Folk Big Band de l’Acadèmia Sibelius. Orquestra folk de quaranta músics amb contínua renovació. Aquí teniu aquesta “Quadrilla per a una altra vida”, renovació musical però també de la presentació escènica.

https://www.youtube.com/watch?v=aoJxfnzlhuU

Hi han aparegut també “clàssics” de tota mena i de tots es estils, un d’ells el cantant de Belfast Van Morrison. Recordem que ha col·laborat de tant en tant amb The Chieftains. I van enregistrat un disc junts: “El batec irlandès”. Aquí teniu “Marie’s wedding”.

https://www.youtube.com/watch?v=8zwNO6k4b60

I, com és habitual, acabem com al principi amb Kepa Junkera. Vàrem participar amb ell en el projecte Fok sobre la música tradicional dels Països Catalans. I el seu coratge actual ens anima. Van participar moltíssims músics de tots els territoris de parla catalana. I de l’extrem oriental –l’Alguer- Franca Masu, Claudio Gabriel Sanna, Andreu Pisu i Tenori d’Orosei l’acompanyen en aquest magnífic “Mariner”.

https://www.youtube.com/watch?v=qe8w879PUi0

___________
DIA 60
LONNIE DONEGAN
Ain’t no more cane

Als Basement tapes de la big pink house del Nova York rural, els membres de The Band i Bob Dylan van enregistrar aquesta cançó tradicional dels presoners del sud de Texas que la cantaven quan feien treballs forçats als camps de cotó de la riba del riu Brazos. Dylan la cantava des de les primeres actuacions al Gaslight café del Greenwich Village. Alan Lomax li havia enregistrat a Lonnie Donegan els anys 50. Anys després, 1975, es va editar el disc doble The Basaments Tapes que la incloïa. Aquí teniu la versió original de Donegan.

https://www.youtube.com/watch?v=-GG20wNj3io

I aquí la versió de Dylan.
https://www.youtube.com/watch?v=FKQ7LwLjPzg

Un any després, Martin Scorcese filmava la darrera actuació de The Band amb la participació de molts músics. Entre ells una dona, Emmylou Harris. Va interpretar “Evangeline” tot i que la versió que us poso no és d’aquell concert, és millor.
https://www.youtube.com/watch?v=hqDqzGG8ba0

Martin Scorcese havia establert una relació amb Dylan i els musics que l’acompanyaven filmant la gira Rolling Thunder Revue de 1975. I, per primera vegada, des de la seva separació, amb entre d’altres Joan Baez. I, tancant diversos cercles, aquí els teniu cantant junts “Deportee” la cançó de Woody Guthrie en contra del racisme i la deportació de mexicans després d’un accident aeri a Los Gatos Canyon el 1948.

https://www.youtube.com/watch?v=ke_U4ZVc06A

The Last Waltz acabava òbviament amb un vals final i els títols de crèdit. I, amb ells ens acomiadem: la sala buida, l’orgue hammond de Garth Hudson, el contrabaix de Rick Danko, la mandolina de Levon Helm, l’steel guitar de Richard Manuel i la guitarra-arpa de Robbie Robertson.

https://www.youtube.com/watch?v=pi-SnEiRs-A