ELS CINC TEMES DE L’ADRIÀ PASQUAL
Que triï només cinc temes per exposar i comentar? Pot ser que sigui la tasca més difícil a la que un músic es pugui enfrontar.
Aquesta decisió és molt acotada i a la vegada molt àmplia. Només remarcar que aquests cinc temes que he triat són molt diferents entre ells i han sigut escollits en funció del moment actual, segurament d’aquí una estona en triaré uns altres cinc…
ANASTASIO ALMIRALL: “Teresita (Simfonia per a tres gralles i timbal)” (1894) Del repertori dels Bastarons. En aquesta interpretació: Júlia Solé, Jordi Mestres, Jaume Cuartero i Xavier Vila
https://youtu.be/9xJWzVcCL0w
Quan parlem del gènere de fantasies i simfonies per a gralla ens referim a les peces de gran format compostes per a trio de gralles i timbal. Aquest gènere va agafar prou importància a principis del segle XX, ja que la gralla estava en el seu punt més àlgid i existien espais per poder interpretar aquest tipus de peces i demostrar les possibilitats de l’instrument.
Aparentment aquest no és un gènere gaire lligat a la gralla en la concepció popular de l’instrument, però existeix un repertori prou extens molt semblant a la simfonia que he escollit per exposar la versatilitat de la formació tradicional de tres gralles i un timbal que s’interpreten des de la seva creació.
COBLA CATALANA DELS SONS ESSENCIALS: “Bruc”, del disc Terra d’Espores (2014, Piacap)
https://open.spotify.com/track/6edeV5rEBrPQUOTifypn9c?si=IijhbtdjSQO8ISph7hJzAA
Des del primer moment que vaig escoltar aquest tema em va fascinar i puc assegurar que encara no me l’he pogut treure del cap. Es tracta d’un dels meus gèneres preferits, el ball pla amb el tractament de la mà del magnífic Marcel Casellas. Que us ve al cap quan penseu en la comarca del Baix Llobregat? M’ho puc imaginar… Doncs per mi aquest petit tros de terra i aigua no és res més que el que descriu la lletra d’aquest tema.
ELS PERDIGOTS: "Rigodons", del repertori de Josep Pidelaserra i Duran (a) Gran Manel
https://youtu.be/1CDlteaq7xM
Els Perdigots són per mi un gran referent pel que fa al flabiol i tamborino a Catalunya i en aquesta selecció no hi podien faltar, mostrant així un dels Instruments més genuïns que ha perdurat al llarg dels anys. L’any 2017 vam poder comptar amb ells al Festival d’Estiu de Cervelló, oferint-nos un extens concert amb balls i melodies d’arreu del territori català, mostrant-nos així totes les varietats i interpretacions dels diferents flabiols i tamborinos. La cirereta del concert va ser que amb la seva ajuda vam poder aconseguir els flabiols originals de l’antic flabiolaire Pere Sells Ventura de Vallirana i aprofitant l’ocasió van poder tornar a sonar de nou davant del públic.
XURIACH: “Ball de l’Àguila”, del disc Sonau, musichs, sonau…! Balls i festa a la Catalunya del Barroc (2018, Ficta)
https://open.spotify.com/track/644LWIe7xEIWVByhfDgvE7?si=3ugClLUoSTatu56HF0756A
Xuriach per mi és una altra de les formacions indispensables per conèixer la música de la nostra terra, així com la seva història i context. Cada cop que els escolto em transporten a una festa de la Catalunya del barroc. Amb el seu tractament de la música, ens mostren les danses que es ballaven a Catalunya al segle XVII i principis del XVIII. Això ens pot servir per entendre com es tocava i es ballava abans, per així poder reivindicar el repertori de casa nostra i veure les mancances i millores de la situació actual.
Xuriach ens ajuda a enllaçar la música antiga amb la música tradicional i popular, un fet que trobo que fa molta falta i s’hauria de fer amb més freqüència. Aquest tema en concret és un dels diferents balls d’àligues que podem trobar, però en aquest cas interpretat amb els instruments i criteris més fidels possibles de l’època de la peça en qüestió.
JAUME ARNELLA: “Romanço del General Moragues”
https://www.facebook.com/jaume.arnella/videos/251434871700727/
M’agradaria acabar aquesta selecció amb el Romanço del General Moragues. Aquest romanço el vaig escoltar per primera vegada a l’Auditori l’any 2014 al concert Homenatge del General Moragues dins dels actes del tricentenari del 1714. Qui millor per defensar un romanço dedicat al General Moragues? Exacte, en Jaume Arnella.
Aquest romanço, dividit en quatre parts repartides al llarg de l’acte en que hi participaven altres artistes, relata la història del General Moragues dins de l’anomenada guerra “de successió”, com també la seva mort i escarni públic. La figura del general s’ha convertit en la demostració del patiment que va suportar la gent durant i després de la guerra, però també ha quedat demostrat que va ser un símbol de la incansable lluita de la gent.
