Xarim Aresté és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d'un temps ençà posa tot l'èmfasi en el seu projecte personal.

Amb els darrers discos li han plogut els premis: La rosada va ser distingit amb l'Altaveu, el Cerverí i l'Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l'any; i recentment Polinèsies s’ha endut el Premio MIN al millor disc en català de 2017. Ara ens sorprèn amb un nou EP de marcat contingut polític, sota un títol que no amaga les intencions: Groc.

Són quatre cançons escrites des de les entranyes i que tenen per rerefons la situació actual del país. “Sense vida” podría ser el mantra dels qui avui pateixen presó o exili. “Querida España”, una instància en clau irònica enviada, dins una ampolla, aigües de l’Ebre amunt. “Ni a besades” mira cap al passat en clau íntima: és la història del seu propi avi, que va patir la retirada a França, més tard condemna a un camp de concentració i finalment el cru retorn a casa en ple franquisme. “Sedició” completa el quadre amb un viatge per tot el nostre desgavell quotidià, amb trens que no funcionen, detencions arbitràries i altres desastres diversos.

El disc groc de Xarim Aresté es pot aconseguir durant tot el mes de juny encartat amb la revista Enderrock, en una campanya que compta amb el suport d’Omnium Cultural. La presentació en viu es farà el 28 de juny al CAT de Barcelona, en un concert en què 5€ de cada entrada aniran destinats a l’Associació Catalana pels Drets Civils, integrada pels familiars de presos i exiliats polítics.

Xarim Aresté - veu i guitarra
Miquel Sospedra - baix
Ricard Sohn - teclats
Ermengol Mayol - bateria