ELS CINC TEMES DE L’ANAÍS FALCÓ
Músiques que m’han marcat al llarg de la meva trajectòria… moltes d’elles no hi són a internet, moltes potser ni s’han enregistrat mai. Tanmateix, hi ha documents sonors que podem trobar d’accés lliure que sí que hi són i, d’aquests, n’he triat els cinc sol·licitats, sempre pensant que en deixes masses a fora. Podria haver-me cenyit amb Països Catalans, podria haver-me cenyit amb la veu, el violí o el ball. Però ho he deixat obert i he pensat en alguns dels meus pilars que emocionalment sempre em transformen a cada nova escolta. M’he cenyit, això sí, en que l’enllaç de la plataforma fos penjat per l’artista o la seva productora, perquè penso que èticament és el millor (exceptuant un cas, que es tracta d’un document no-artístic). L’altre cosa que he tingut en compte és que no ho haguessin anomenat altres companys que han fet tria al Folk&Co. Clar, molta gent no és a youtube i menys a compte propi. Per tant, el joc ja queda més limitat i reduït al fet que a vegades la gent més important no existeix digitalment. 

EUGENIO BENNATO: “Che il Mediterraneo Sia”, del disc Che il Mediterraneo Sia (2002, Rai)
https://www.youtube.com/watch?v=lwavct4Bqbc

Hi ha artistes que fan de porta a un context cultural i sonor. Eugenio Bennato a cada vers provoca, genera denúncia o fa una declaració d’intencions, com en aquest cas. Aquesta cançó la vaig conèixer després d’haver vist La Gatta Cenerentola a Barcelona, de molt petita, i la meva mare em va contagiar l’atracció per la ripproposta del sud oblidat i el gran Eugenio Bennato que a inicis del segle XXI va captivar-nos amb aquest gran disc i la cançó homònima: que el Mediterrani sigui! Potser, amb el temps, no és la cançó que ara més m’agradi, però és la porta.

ALASDAIR FRASER I NATALIE HAAS: “Calliope Meets Frank”, del disc Fire & Grace (2004, Greentrax Recordings Limited)
https://youtu.be/nwgcvxsOeyI

Fa molts anys, mentre esperava que vingués el tren a Plaça Catalunya, sovint entrava a l’FNAC i escoltava els discos seleccionats. Un dia hi havia posat el que tenia una foto de portada amb una noia que tocava el violoncel i un senyor el violí.  Aquell dia vaig perdre el tren, però en vaig agafar molts d’altres.

AD’ARRON: “A l’entorn de ma maison”
https://soundcloud.com/adarronmusicas/a-lentorn-de-ma-meison 

Ací que’èm Reis Mossur! És un dels millors discos pirinencs publicats. És una síntesi sensorial de l’ambient sonor musical de la zona bearnesa. Occitània i el seu entorn és la inspiració més propera amb el que podem fer a la Catalunya Vella. Qui primer em va marcar va ser en Xavier Vidal. Aquí hi trobem en Joan-Claudi Arrosères i en Jacques Badoin, entre d’altres, que han estudiat el violí gascó, després de la generació de Christian Lanàu.

ES REVETLERS: “Mateixa 4”, del disc Va de per llarg (2012, Blau)
https://youtu.be/BzmedpunuTs 

El Llevant de Mallorca té una de les formes de tocar el violí per tradició oral úniques al país. Es Revetlers són una família que ha entès i sabut manegar-se amb la naturalitat que han viscut tot. És frescor absoluta.

PERET BLANC: “Marieta Cistellera”
https://youtu.be/Yi8OUjBmot0 

Hi ha hagut moltes lectures d’en Peret Blanc. Jo no em canso de sentir-lo. És un musicàs que m’ha marcat i em marcarà i que tot i no haver-lo conegut, els que ho van fer m’hi han acostat (Simone, Jaume Arnella, Panxito, Joan Miquel Paraire, Enric Badal, etc.) i els enregistraments diversos fets, entre els que cal destacar els de l’Artur Blasco i l’Amadeu Rosell, entre d’altres, com aquesta nova publicació audiovisual de la Marieta Cistellera: