Els registres del soterrani
Sota aquest tÃtol us proposarem cada dia un/a autor/a, intèrpret, grup i cançó de referència en la música folk i tradicional de tot el món. Algunes molt conegudes i altres no tant. No hi ha cap novetat, tot està a la xarxa. És només una guia entre moltÃssimes posssibilitats.
Dia 1 al 20 //
Dia 21 al 40 //
Dia 41 endavant
DIA 21
CHICOTÉN
Paloteado a Naval
Chicotén és el nom aragonès del
saltiri o timbal de cordes que s’usava principalment a la zona dels Pirineus. Aquest és el nom que Luis Fatás (músic de jazz) va idear l’any 1977 per al seu projecte folk. Amb els germans Peralta i altres l’any següent van enregistrar el seu únic disc –amb el mateix nom– amb 10 temes instrumentals (a la reedició de 20 anys després es va afegir un altre: l’Albada de Beceït). Tot i el curt recorregut del grup és considerat el precedent de tota la música folk aragonesa posterior. El disc s’ha d’escoltar sencer i està disponible també a Spotify. En qualsevol cas aquà teniu un primer tast amb el primer tema: “Tocada de gaitaâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=8GMYERdd5q8
Tots els grups posteriors, l’Orquestrina del Fabirol, Biella Nuei, la Ronda de Boltaña i tots els altres consideren aquest disc un dels seus referents principals. I ara sÃ, el tema triat per avui, un ball de bastons el “Paloteado a Navalâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=mIbdCMP9a0Y
Hi una persona molt important, i desconeguda, en el renaixement del folk aragonés, és en Blas Coscollar Santaliestra nascut a Balbastro, el Somontano. Músic, metge, etnòleg, graller i luthier que vivia i crec que encara viu a cavall entre Sant Pere de Ribes i Labuerda (Osca). Va formar part de la mÃtica colla de grallers Alsina Grallers i també, tocant el bombardÃ, a la no menys mÃtica La Banda Puig. I sobretot, seguint molt de prop la feina d’en Xavier Orriols, va recuperar o reinventar la dolçaina aragonesa que s’assembla molt a les gralles Palmerar. L’any 2001 va editar el Método de dulzaina aragonesa de 395 pà gines (!). És autor de diverses músiques d’entremesos populars, entre ells el del ball de la Carpa Juanita i el Porró de Vilanova i la Geltrú. Aquà l’interpreten el grup L’Home del sac.
https://www.youtube.com/watch?v=qifnSdVH-8Y
20 anys després, l’any 1998, Alberto Gambino va reunir un grup de músics folk aragonesos per a l’enregistrament de
Chicotén 2 que recrea alguns dels temes originals i afegeix d’altres. El grup es va dir Colectivo Chicotén. Aquà teniu una actuació al poble de Bezas (Terol) l’any 2018 amb Carmen Paris. Goig de Santa Àgata.
https://www.youtube.com/watch?v=VTIz6fQxaio
I, per acabar, un dels “fillsâ€de Chicotén, Biella Nuei interpretant la “Ronda d’a Galliguera“que s’identifica molt fà cilment.
https://www.youtube.com/watch?v=7UTjtyrp7pg
_____________
DIA 22
HIRU TRUKU
Neska soldadua
Ruper Ordorika és un dels cantautors més importants del paÃs basc. Habitualment la seva formació musical és elèctrica. Escriptor i poeta sempre ha estimat la cançó tradicional tot i que els seus seguidors –jo també– ho ignorà vem fins que, després de la seva estada a New York el 1992, va reunir a Joseba Tapia i Bixente MartÃnez i va crear el grup Hiru Truku, que podrÃem traduir com els tres trucs. Joseba Tapia és un trikitilari que, normalment, actua amb Xabier Berasaluze “Leturia†a la pandereta. Bixente MartÃnez, guitarra i mandolina, tot i que ha tocat gairbé sempre amb Oskorri, té el seu propi grup. Igelaren Banda, en format de trio de jazz. El primer disc –amb el nom del grup– era un recull de tretze cançons tradicionals biscaïnes. Simple, directe, de gran qualitat. Aquà en teniu “Neska soldaduaâ€, la núvia del soldat.
https://www.youtube.com/watch?v=WzRM-pCpucA
Hiru Truku va enregistrar dos discos més: el 2, l’any 1997 i Velles cançons de Navarra, el 2004. Des d’aleshores silenci, tot i que de tant en tant fan algun concert. Però els seu components segueixen molt actius. Aquà teniu Tapia eta Leturia en format de quartet interpretant “Aritmetika Arazoakâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=KEgPChDuR6I
Natxo de Felipe d’Oskorri va regalar a Bixente el recull de cançons de nadal basques del Pare Donostia. A partir d’aquell moment es va dedicar a recopilar-ne i acaba d’enregistrar amb Igelaren Banda un disc de nadales, Ur erri Urte berri, amb col·laboracions diverses. Aquà teniu “Hogeitalaua Gagongalua†amb Natxo de Felipe a la veu.
https://www.youtube.com/watch?v=Kx6uZNQGFFQ
Ruper Ordorika va actuar un altra vegada al 30è Tradicionà rius l’any 2017 amb Martin McCarthy, el gran guitarrista folk de Steeleyed Span, The Watersons... I justament McCarthy va col·laborar al segon disc d’Hiru Truku. Aquà el teniu a “Neure Laztan Ederraâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=g2q3DCfHcdk
_____________
DIA 23
MUZSIKÃS
Azt gondoltam esó esik
La nostra tendència natural és la mirada sobre la música tradicional de l’oest d’Europa i els grups que la reinterpreten. Tanmateix, a l’est d’Europa als anys setanta també es va produir un renaixement de la música tradicional. Un dels grups més importants és l’hongarès Muzsikás que, molt habitualment, compta amb la veu de Marta Sebestyén. Inicialment van treballar sobre el material recopilat pel compositor Béla Bartok. Aquà teniu una fantà stica cançó popular sobre la tardor “Azt gondoltam esó esikâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=7lvI8e3vPT4
Béla Bartok, a banda de les seves obres i el seu mètode compositiu, va composar directament sobre música tradicional. Aquest és el cas de les Danses tradicionals romaneses interpretades per dos alumnes del New England Conservatory, Yamick Rafalimanana al piano i Tessa Lark al violÃ.
https://www.youtube.com/watch?v=vsGDYcbANGg
A més de les col·laboracions amb Muzsikás, Marta Sebestyén és, potser, la veu més representativa de la música tradicional actual d’Hongria. Aquà la teniu interpretant a capella la cançó tradicional “Szerelem, Szerelem†que, com comprovareu, forma part de la banda sonora de la pel·lÃcula El pacient anglès.
https://www.youtube.com/watch?v=2ZuJtLOI6uw
El violà és un instrument fonamental a la música dels Balcans. Un dels virtuosos actuals és el iugoslau Lajkó Félix. Toca tot tipus de música, també tradicional aquà el teniu interpretant espectacularment “A Madarnákâ€, els ocells.
https://www.youtube.com/watch?v=x-SuyWy7LRw
_________
DIA 24
COCANHA
Al pont de Meribèl
Hem parlat altres dies de grups vocals majorità riament masculins i, en general, de formacions musicals que són referència històrica en les seves tradicions musicals. Avui us presentem un grup vocal de dones occitanes i del segle XXI. El nom de cucanya fa referència al pal enseuat de certes festes populars, però també el paÃs de la Cucanya que és una versió de la mÃtica Xauxa. Elles es presenten com a veus polifòniques per a ballar i són militants de la cultura occitana contra el uniformisme cultural francès. He triat aquesta cançó occitana emblemà tica que té moltes versions. "El, al, sota, su, suu pont de Mirabèl".
https://www.youtube.com/watch?v=tWRdy77WdzI
A Catalunya darrerament han sorgit algunes iniciatives amb les mateixes premisses. Potser el més reconegut és el de les tarragonines Roba Estesa. Aquà les teniu en directe interpretant "La lÃnia de front" (sic) en un concert d’Ebri Knight.
https://www.youtube.com/watch?v=BVvBixlCg6U
Un dels grups que feia la seva pròpia versió d’"El pont de Mirabel" a casa nostra són els valencians Urbà lia Rurana. Aquà la vella formació amb en Pep AmÃrola, l’Amadeu Vidal i en Toni Torregrossa al disc de 1992 A la banda de mitjorn.
https://www.youtube.com/watch?v=rIfPVFTPi9o
La Concanha de Tosola del Llenguadoc forma part d’un col·lectiu artÃstic multidisciplinari – amb el denominador comú de la llengua i la cultura occitana- que permet aliances per a desenvolupar projectes. Els seus clips són de molta qualitat. AquÃ, per acabar, en teniu dos:
L’un a la sala La Candela de Tolosa. "M’an dit Martin", una bourrée o, com dirien elles, una bourreio.
https://www.youtube.com/watch?v=XU3w6M0jVWQ&autoplay=1&fs=1
L’altre enregistrat a Barcelona l’any 2015.
https://www.youtube.com/watch?v=glwzxQSc1Fo
__________
DIA 25
MARC PERRONE
La valse clog
Les Cocanha es definien com a música per ballar. Un dels músics de referència en la promoció de la música tradicional de ball és l’acordionista Marc Perrone. Al principi de la seva carrera va formar part del grup occità Perlininpin Fòlc, però a partir de finals dels setanta, va continuar en solitari. Del seu segon disc La Forcelle, aquà teniu aquest vals:
https://www.youtube.com/watch?v=OGoZzGLefNU
Perlinpinpin Fòlc va ser un grup gascó que es va dissoldre l’any 1995. Un grup molt fidel en la seva interpretació a la tradició. Com la major part de grups desapareguts abans de les xarxes d’Internet la informació disponible és reduïda. Del seu segon à lbum de 1978 us presentem la “Suite gasconne†que permet escoltar la seva varietat instrumental. Una curiositat: fan servir l’alboka.
https://www.youtube.com/watch?v=aySngGvWVJI
L’impulsor inicial dels Perlinpinpin, Alain Cadeillan “Kachtounâ€, continua en actiu tocant la cornamusa. Aquà el teniu amb en Martin Lassouque l’any 2018 a Bohas.
https://vimeo.com/350849084
I si hi ha un grup pioner a Catalunya de música per ballar és el Tercet Treset, format inicialment per Jordi Roura, Eduard Casals i Enric Badal. L’any 1981 van enregistrar el seu primer à lbum amb aquest tÃtol: Música per ballar. L’any 2003 al recopilatori del Tradicionà rius XVI van posar aquesta polca que anomenen "Sintonia".
https://www.youtube.com/watch?v=DDZfoPa6-ts
Marc Perrone té una malaltia degenerativa, esclerosi, que malgrat tot no l’impedeix continuar tocant. Aquà el teniu amb el cantant i percussionista de Pau André Minvielle interpretant Esperanza l’aranesa.
https://www.youtube.com/watch?v=ZK0THcrxCvc
____________
DIA 26
LILA DOWNS
La Bamba
Lila Downs és, actualment, una de les cantants, antropòloga, activista a favor de la cultura indÃgena d’Amèrica més importants. Diuen que és un “son jorocho†de la zona de Veracruz. D’això aquà qui en sap és Francesc Tomà s “Panxitoâ€. L’any 1958 Ritchie Valens (de Valenzuela), un dels pioners del rock and roll junt a Buddy Holly, va fer la versió de La Bamba que la va posar en circulació a nivell internacional. El 3 de febrer de l’any següent Valens i Holly van morir en un accident d’avió: Holly 22 anys, Valens 17. Anys després Don McLean a American Pie el va anomenar “the day the music dieâ€.Â
https://www.youtube.com/watch?v=LuhJktdDHdk
I no em puc estar de posar també la seva versió d’una altra cançó tradicional mexicana d’abast mundial, “La cucarachaâ€. Brutal.
https://www.youtube.com/watch?v=Rr2QgkcMtm4
Lila Downs ha declarat que dues de les seves influències més importants han estat les cantants Amparo Ochoa i Mercedes Sosa, cantautores que també incorporen cançons i melodies tradicionals. Del cançoner popular mexicà , Amparo Ochoa interpreta “La Calacaâ€, la mort però també una imatge femenina de la iconografia maia guarnida de calèndules. En realitat la cançó és una mena de corranda.
https://www.youtube.com/watch?v=VPz5nQPHvhU
Ja ho hem dit, si algú a Catalunya pot parlar amb propietat d’aquesta tradició musical és en Francesc Tomàs Aymeric, garrotxà i mexicà . A banda dels seus grups passats i presents, en “Panxito†ha participat en molts projectes. Aquà el teniu dirigint al grup Cordes del món en la Contradansa catalana. Escolteu i veieu l’aire que agafa la dansa.
https://www.youtube.com/watch?v=9G3NkVT18lA
_______
DIA 27
ENCARDIA
To tragoudi tis douleias
Encardia és un grup grec d’Atenes que es defineixen com a música del sud de la Mediterrà nia. Es fa difÃcil parlar de música tradicional grega perquè, en realitat, en un territori relativament reduït es donen una gran varietat d’estils, instrumentacions. Estem clarament en la cruïlla entre l’est i l’oest de la Mediterrà nia. En el seu repertori incorporen cançons de la colònia grega al sud d’Ità lia i les canten en el que anomenen “gricoâ€, una sÃntesi dels dos idiomes. Aquesta és literalment una Cançó de treball.
https://www.youtube.com/watch?v=A9JB_bOY9XU
Però de l’antiga Magna Grècia a Macedònia la distà ncia musical és molt llarga. Aquà en teniu una mostra dels cantants Ifigènia Ioannou i Christos Mastelos interpretant “Giati ne ma gelaseis†(alguna cosa aixà com Perquè em glaces) a Tessalònica.
https://www.youtube.com/watch?v=0Sfmzy7nN3E
Ifigènia Ioannou és una de les instrumentistes i cantants gregues joves més destacada, amb molt repertori tradicional. Aquà la teniu tocant el psalteri electroacústic i cantant “L’alba a les tres de la matinadaâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=Jz6qy2252es
Cal tenir en compte que la música que més identifiquem amb la sonoritat grega –sirtakis, hasapikos...– és, en bona part, el que ells anomenen rebètic, la música portuà ria dels grecs que van tornar des de la costa d’Àsia a principis del segle XX. El gran Mikis Theodorakis va fer servir les seves melodies i estructures musicals per a popularitzar-la arreu del món. Theodorakis, músic i activista, va participar fa uns anys en les protestes d’Atenes. Ara té 94 anys. Doncs aquà el teniu en directe homenatjat i cantant al veritable teatre grec de Likavitos. “Stròse to stròma souâ€, alguna cosa aixà com Espera el teu torn.
https://www.youtube.com/watch?v=eLBw4VhdaiM
ENCARDIA acostuma a acabar el seus concerts amb la cançó “Kaliniftaâ€, Bona nit. Aquà els acompanya el cantant de Xipre Alkinoos Ioannidis.
https://www.youtube.com/watch?v=xI0-SK8hqxY
________
DIA 28
LA MÉLUSINE
Le mois d’avril s’en va finir
L’altre grup francès important dels anys setanta, juntament amb La Bamboche, que a l’inici feia interpretacions fidels del repertori tradicional, fou Mélusine. La Melusina és, en el folklore europeu, una dona d’aigua mig peix o serpent i cos de dona. En Bienve Moya la cita en l’entrada de la Dona d’aigua del seu llibre “Criatures fantà stiques†de l’imaginari col·lectiu. Aquà també la coneixem com Goja o Aloja. Meitat fada i meitat bruixa. El nom del grup ja era una declaració de principis sobre la cultura tradicional. Tot i que en tenen algunes cançons sobre llegendes, us proposem avui la tradicional i escaient “El mes d’abril s’acabaâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=kziVJxFMBE8
El grup es va dissoldre l’any 1990. Els seus membres han continuat actius en la música tradicional i, fins i tot, alguns d’ells amb membres històrics de La Bamboche. L’any 2002 Jean-François Duterte amb els seus col·legues de la Melusine, Yvon Gilcher i Jean-Loup Baly i Jean Blanchard de la Bamboche van enregistrar Chansons tradicionelles de Normadie. Una d’elles “Les Métamorphosesâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=UUFG1MxlsAo
I parlant de tradicions probablement medievals, el luthier francès Denis Le Vraux es dedica a la reconstrucció d’antigues cornamuses, sovint tretes de registres grà fics en il·lustracions miniades i escultures de les esglésies. Un breu clip il·lustratiu francament interessant.
https://www.youtube.com/watch?v=ctTri4EIDE4
I, per acabar, Mélusine de nou ens ofereix un altre tema tradicional d’actualitat. “J’ai un long voyage à faireâ€, el llarg viatge que estem ara mateix obligats a fer.
https://www.youtube.com/watch?v=WDfLgX2jqpk
_____________
DIA 29
AGAPITO MARAZUELA
Entradilla segoviana
Agapito Marazuela és reconegut com el recuperador de la música tradicional castellana i, especialment, de la dolçaina. Agapito era dolçainer i guitarrista professional. Militant del Partit Comunista va rebre l’encà rrec de seleccionar els grups tradicionals que actuarien a la OlimpÃada Popular de Barcelona de 1936 avortada pel cop militar feixista i al Pavelló de la República a l’Exposició Universal de ParÃs el 1937. Després de la guerra fou depurat i empresonat tot i que, anys després, el mateix règim feixista va acabar editant els seus treballs. Malgrat el que diu el vÃdeo de youtube el tÃtol correcte és “Entradilla segovianaâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=87bPlgKaFQA
Del treball de Marazuela i, després, del de JoaquÃn DÃaz s’han nodrit la major part dels grups de música tradicional de Castella, Lleó i Cantà bria. Un d’ells són els amics de La Musgana. Aquà els teniu interpretant la “Danza del Rey Nabucodonosor†recollida al poble de Corporales de Cabreira. El 2019 van fer un Tradicionà rius.
https://www.youtube.com/watch?v=pHUM6jBUAKM
I també altres músics no estrictament tradicionals. Aquà teniu la versió d’Amancio Prada del “Romance del enamorado y la muerteâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=U6RPC_zTObY
El treball d’Agapito Marazuela ha estat molt influent també més enllà de Castella. Alguns dels primers grallers catalans de la nova generació dels setanta del segle passat s’hi van fixar en el seu repertori i el caracterÃstic trinat. Aquà teniu una fantà stica versió de la seva “Entradilla segoviana†interpretada per un combo del Berklee College of Music de Boston. Està format per alumnes d’arreu, de Mèxic a la Ãndia. Això sÃ, el saxo soprano és segovià .
https://www.youtube.com/watch?v=yJd5e81Qsq0
_____________
DIA 30
BELLA CIAO
La lega
El dia 6 và rem posar la cançó “Bella Ciao†en parlar de Goran Bregovic. Avui parlem del grup i l’espectacle creat per l’acordionista Riccardo Tesi l’any 2012 per celebrar el cinquantenari de l’inici de l’edició l’any 1962 d“Il Nouvo Canzionere Italianoâ€. NCI va ser també un grup de cantants, etnomusicòlegs i músics que es van dedicar a la difusió de la recerca. Es van mantenir actius de forma discontÃnua fins el 1978. Bella ciao, el grup, comptava amb tres veus extraordinà ries: la sarda Elena Ledda, Lucilla Galeazzi d’Umbria i la fiorentina Ginevra di Marco. Bella Ciao va actuar a la Mercè 2017 a la plaça de la Catedral amb Jaume Arnella i Carles Belda i també a la Fira de Manresa. La música tradicional italiana és molt combativa, aquà teniu un altre himne popular, “La legaâ€, que commemora els primers sindicats pagesos de principis del segle XX.
https://www.youtube.com/watch?v=eag3GW97QBo&autoplay=1&fs=1
Riccardo Tesi és un dels músics més importants en el renaixement de la música tradicional italiana. Practica la recerca, la formació i la difusió. L’any 1992 va crear Bandaitaliana que continua en actiu. A principis dels anys noranta va formar part del projecte Trans Europe Diatonique amb l’anglès John Kirkpatrick i en Kepa Junkera. Aquà teniu una part del concert al FIMPT de 1993 que va emetre Rodasons al 33.
https://www.youtube.com/watch?v=wWf9jXgTNtk
El grup del Nuovo Canzionere Italiano, actuava uns anys abans, amb el mateix esquema del Grup de Folk de Barcelona, un grup de cantants i músics damunt de l’escenari que interpretaven el cançoner amb formacions variables. Un dels grups que hi va participar va ser el Duo de Piadena. Aquà els teniu amb “Polenta e Baccalà †amb tota la sonoritat del moment.
https://www.youtube.com/watch?v=wYJ_MrthIhY
I tornem, com es habitual, al grup Bella Ciao. Aquà interpreten una cançó tradicional d’amors i moliners. La farina i les pistoles carregades signifiquen més o menys el mateix arreu.
https://www.youtube.com/watch?v=_d_tU_HktVc
_________
DIA 31
CLANNAD
Siúil A Rún
Una altra història familiar. L’any 1970 els germans Brennan i els seus cosins Duggan van fundar una banda de “música irlandesaâ€. Interpretant peces tradicionals o composant a partir dels esquemes de la música celta han acabat sent famosos perquè la seva música s’usa freqüentment en pel·lÃcules, com per exemple El darrer mohicà o Harry’s game. Bà sicament es dediquen a les balades amb un paper important de la veu de Moya Brennan i els cors. Aquà interpreten “Siúil A Rúnâ€, una cançó tradicional d’amor que va ser arranjada inicialment pel mateix Paddy Moloney.
https://www.youtube.com/watch?v=WGToXpOIy_g
La música celta sona sovint en moltes pel·lÃcules –sobretot nord-americanes–, de vegades incidentalment, altres amb un paper principal. Harry’s Game parla de la reivindicació irlandesa de la sobirania d’Irlanda del Nord. No la posarem, però. Us proposem una balada interpretada per Sinead O’Connor i The Chieftains, “Foggy dew†que, també, ha formar part d’algunes bandes sonores.
https://www.youtube.com/watch?v=yaS3vaNUYgs
En Carlos Núñez també ha composat –o arranjat– música per a pel·lÃcules. Una d’elles, potser la més notòria, és Mar adentro d’Amenábar que, per cert, és músic i també va intervenir en la composició. Aquà la interpreta en directe a Vigo, la dedica a Ramon Sanpedro i a més presenta la seva banda habitual.
https://www.youtube.com/watch?v=eHviaM6j0Xs
I acabem de nou amb uns joves Clannad en una actuació televisiva de 1978 amb tres temes inclosa una versió de “Siúil A Runâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=EBVehlkCCfU
_________
DIA 32
OTAVA YO
Una poma petita
Territori poc explorat. La música folk de Rússia més enllà de la balalaika, kalinka o els remers del Volga. Recorrent a les participacions en festivals folk internacionals hem triat cinc mostres de grups posteriors a l’any 2000. Potser el més reconegut, i també el que incorpora sonoritats d’altres tradicions musicals (per exemple, fan servir la gaita gallega) és Otava Yo de Sant Petesburg. Aquà els teniu damunt una barca pel riu Neva interpretant una cançó satÃrica, “una poma petita".
https://www.youtube.com/watch?v=k7TxSDRqdC4
Pel que he observat molts grups practiquen el que ells diuen “metal folk†i que nosaltres dirÃem folk elèctric. Un dels exemples és la banda de Moscou Kalevala. Per cert, Kalevala és el nom del poema èpic finés que va tenir un paper important en la conformació de la identitat de Finlà ndia que derivaria en el procés per a obtenir la independència de Rússia. Percussions, guitarres potents i iconografia guerrera.
https://www.youtube.com/watch?v=VdofcH3nAC0
D’un extrem a l’altre, dels europeus influïts pel rock, al centre d’Àsia. Huun-huur-tu, de la República de Tuva al nord de Mongòlia i al sud de Sibèria. Amb els seus instruments tradicionals de corda i el cant difònic. Interpreten “Konguroi†que tradueixen com El meu ramat de setze cavalls.
https://www.youtube.com/watch?v=srmJA1H4BIo
Una de les bandes folk que potser, té més impacte actualment a Rússia, són els tà rtars GRIS. Ells es defineixen com a neofolk, però segueixen l’esquema del metal folk. Aquà interpreten una cançó tradicional molt adaptada, En els braços de la mare.
https://www.youtube.com/watch?v=yicTUvDVTHA
I el darrer grup es tracta d'Or Blanc, un grup vocal de dones que canten cançons tradicionals com aquesta tòpicament melancòlica Més enllà del riu tranquil.
https://www.youtube.com/watch?v=V8slArpj_XU
_________
DIA 33
THE DREADNOUGHTS
Old Maui
The Dreadnougt (El Cuirassat) és un grup creat fa poc més de 10 anys a Vancouver. Ells es defineixen com a punk-folk. Tot i que és cert que, en algunes cançons que he sentit, es nota la influència de The Pogues, especialment en el tractament de la veu solista, en altres peces són gairebé un grup de música tradicional ortodoxa. Tot i aixÃ, avui el que ens servirà aquesta cançó és per fer un relat sobre una de les formes possibles de creació d’una cançó tradicional, amb permÃs d’en Jaume Ayats. “Old Maui†és una lletra que va ser trobada a la bità cola d’un mariner balener del segle XIX, George Piper, i el tÃtol complet és “Rolling down to old Mauiâ€. Tracta del desig del retorn a la illa hawaiana dels mariners que les passen magres pescant al mar de Kamtxatka. No sabem si en Piper la va escriure o la va transcriure. El que sembla raonable pensar és que la cantaven. Entre finals del XIX i inicis del XX es van trobar algunes versions de la lletra de la cançó. I la música? Els etnomusicòlegs que l’han analitzat consideren que correspon a la música d’una cançó anglesa de Gal·les, “The miller of Deeâ€, és a dir El moliner del riu Dee, al nord del paÃs. És una cançó els orÃgens de la qual es remunten a l’edat mitjana.
Us posem una darrera l’altra i, com deia aquell, vostès jutgin.
OLD MAUI
https://www.youtube.com/watch?v=Pla7nDYciI4
THE MILLER OF DEE
https://www.youtube.com/watch?v=wQ4lvoFNczc
I acabem amb The Dreadnoughts i un altra cançó marinera. La doble tradició dels canadencs, aquesta és de la tradició francesa. “Pique la baleineâ€, Captura la balena. Una cançó ritual aparentment alegre amb una lletra trà gica: retrobo a l’amiga al fons del mar un cop m’he ofegat...
https://www.youtube.com/watch?v=lyi3oyhyC5k
_____________
DIA 34
COMPAY SEGUNDO
Guantanamera
Aquesta és una d’aquelles cançons globals. Una guajira cubana amb, poblament, música tradicional (tot i que una persona la va registrar) i la lletra, una part derivada dels "Versos sencillos" de José Martà el poeta mà rtir cubà , fill de valencià i canà ria. Hi ha milers de versions i l’han interpretada centenars d’artistes de tots els gèneres. La guajira o “punto cubano†és un sistema mètric de composició que facilita molt la improvisació, com les gloses i les corrandes. Per això es posen o es treuen estrofes en funció de qui la canta. Normalment, les de José Martà es respecten. En triarem unes quantes versions, la primera la del gran guitarrista Compay Segundo que feia una versió força fidel a l’original.
https://www.youtube.com/watch?v=oEJtFGdKc5M
Guantanamera és una dona de la tristament coneguda ciutat de Guantánamo, la presó de la CIA. L’any 1962 Pete Seeger va visitar un campament de nens a Cuba i Héctor Angulo, deixeble del lletrista original Julián Orbón, li va ensenyar. Seeger la va fer mundial. Fins i tot, inicialment, figurava com a co-autor. No posarem la seva versió sinó la de l’Arturo Gaya amb Tren Seeger que deriva de la Seeger. La canten també la Gemma Humet i en Francesc Pi de la Serra que adapta una lletra seva d’una altra cançó.
https://www.youtube.com/watch?v=g8QRw2pFoQE&list=OLAK5uy_ncIZRh2IK4AtxUw7iLeZTYrs7ZEhGpPsE&index=14&t=0s
I aquesta versió promoguda pel projecte Playing for Changing que agrupa a més de setanta músics cubans de dins i de la dià spora (inclosos barcelonins).
https://www.youtube.com/watch?v=blUSVALW_Z4
Entre totes les versions curioses que he trobat –i una d’elles és de Pavarotti, Cèlia Cruz i Pau Donés a Mòdena– potser la més estranya i improbable és la del grup de rock basc dels vuitanta i noranta Hertzainak. No és només que en Gari canviï la lletra és que els acompanyen a l’escenari Oskorri, Ruper Ordorika i Mikel Laboa. Sorprenent.
 https://www.youtube.com/watch?v=mypJ0CzqI0Q
_____________
DIA 35
STEELEYE SPAN
All around my hat
HavÃem parlat del guitarrista Martin Carthy en relació amb en Ruper Ordorika i de l’acordionista John Kirkpatrick juntament amb Riccardo Tesi i Kepa Junquera. Si sumem el fiddelista Peter Knight, el percussionista Tim Hurt i la veu de Maddy Prior ens dona “Steeleye Span†(traducció difÃcil: l’ull d’acer que gira). L’altra banda brità nica de folk-rock de finals dels seixanta. Amb un so molt caracterÃstic continua en actiu cinquanta-un anys després amb la Maddy Prior al davant i músics de diverses generacions. Una de les cançons que identifica el seu so és aquesta. Tot al voltant del meu melic, que dirÃem nosaltres.
https://www.youtube.com/watch?v=qkNhaRtAFTE
Tots ells eren (i són) grans instrumentistes. Els músics que van venir després també. Aquà en teniu un tema instrumental “Dodgy bastards†tal com l’interpretaven en directe a la gira del seu cinquantenari l’any passat.
https://www.youtube.com/watch?v=O6aCadKQWw8
És bà sicament un grup anglès, tot i que també han recollit alguna cançó gal·lesa o escocesa o reels irlandesos. En aquest cas canten en escocès i en Maddy Prior fa broma a la presentació de “Cam Ye o’er Frae France†(Vens de França?).
https://www.youtube.com/watch?v=SMbNGKYwuLc
Potser un dels grups catalans actuals de folk-rock que, a la seva manera, segueix aquesta lÃnia és Ebri Knight. Per cert, no sé d’on ve el nom però la traducció més ajustada seria El cavaller borratxo. Aquesta setmana caben d’editar “La cura†per a solidaritzar-se amb les persones que cuiden els afectats per l’epidèmia. Aquà teniu el clip de la seva molt lliure adaptació de “La masovera†que sovint fan servir amb un meddley de melodies tradicionals molt conegudes per a tancar els concerts.
https://www.youtube.com/watch?v=RQ4e_sC3OwU
Maddy Prior, a banda de Steeleye Span, canta amb un grup acústic anomenat The Carnival Band. Aquà la teniu l’any 2018 amb la banda del carnaval interpretant la conegudÃssima “God Rest Ye Merry Gentelmenâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=MBO_c4wVQJw
_____________
DIA 36
OUGENWEIDE
Der Blinde und der Lahme
Una altra excursió a territori poc explorat. La música folk alemanya. Poc després de Steeleye Span, Fairport Convention i Pentangle, a Alemanya es va fundar Ougenweide, alguna cosa aixà com Agradable de veure, una banda que s’inspirava en aquests referents. Feien servir músiques tradicionals i usaven textos de trobadors, sovint sobre llegendes i contes populars. Un bon exemple és aquest “El cec i el coix†.
https://www.youtube.com/watch?v=F-soGJlNBUA
S’observa una tendència a la recreació històrica i mÃtica d’un imaginari tradicional que barreja mites i llegendes. Les disfresses i caracteritzacions fantà stiques són habituals en molts grups. Ells anomenen aquest concepte com a “folk pagà â€. Una mena de certa religiositat alternativa. És el cas del grup de dones Die Irrlichter. Aquà les teniu en un concert fa uns anys a la ciutat francesa de Provins interpretant “Kerry Slideâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=6H9RdL1Z1eQ
Potser la banda que representa més fidelment aquesta opció són els Faun, El Faune. Aquest clip és molt representatiu de com reinterpreten les cançons tradicionals (i en tenen uns quants). “La nit de Walpurgisâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=nLgM1QJ3S_I
Ara bé, tenen també un altre registre sonor, aquà els teniu cantant la llegenda nòrdica de la valquÃria Brunilda i l’heroi SÃgfrid.
https://www.youtube.com/watch?v=xcZxY2qX7Ek
Un altre grup relativament recent, fundat el 1998, és Die Streuner que, nosaltres traduirÃem com Els Crà pules. Es dediquen bà sicament a la recuperació de les cançons tradicionals de taverna. Aquà teniu la incorrectÃssima “Wein, weib und gesang†és a dir Vi, dones i cançons.
https://www.youtube.com/watch?v=uUI7y87MFwc
Ougenweide ha estat la banda pionera en la recuperació i posada en valor de la música tradicional alemanya. Cal tenir en compte que, en molts sector socials i intel·lectuals, se l’associava a la cultura promoguda pels nazis. L’any 2010 el món folk alemany els va oferir un tribut en reconeixement. Acabem, doncs, amb ells i la cançó “Bald Andersâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=MeOC7OAa6LE
________
DIA 37
MARIA DOLORS LAFFITTE
Lo poder del cant
Mentre fèiem el Tradicionà rius de l’any 2008 ens va ferir la mort prematura de la Maria/Dolors Laffitte. Ella era una de les fundadores del festival i bona amiga. La jovenÃssima Dolors estava a finals dels anys seixanta al costat del grup d’Els Setze Jutges i del Grup de Folk però no en va formar part de cap dels dos. El primer èxit a duo amb LluÃs Llach va ser amb la cançó d’en Llach “A cara o creuâ€. Tenia 18 anys. Després va musicar poetes, va recuperar repertori dels trobadors occitans, de la tradició sefardita, va ser membre d’Ara va de bo i tantes altres coses. L’any 2001 amb el guitarrista Lautaro Rosas va enregistrar el disc “Cançons tradicionals de Catalunya†amb aquesta netÃssima versió de “·Lo poder del cantâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=ZyED3-mzlLo
A principis dels noranta va crear amb l’Alfons Encinas Els Trobadors, el seu grup potser amb més repercussió. Van enregistrar l’any 1991 el disc Et ades sera l’alba. Recuperem la versió d’Els Trobadors d’un cant occità del cançoner de Sant Joan de les Abadesses “Ara lausetz, lausat, lausatâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=1zb7TXxJrWA
La cantant canadenca d’ascendent irlandès i escocès Lorena McKennit, de periple per Europa, va conèixer aquest treball i sempre ha dit que la va influir en el seu disc de l’any 1994 The mask and the mirror. McKennit l’any 2008, amb una super formació musical, va fer tres concerts al recinte de l’Alhambra, dos al pati rodó del Palau de l’emperador Carles V i un al Generalife. Va interpretar diversos temes d’aquell disc; un d’ells Santiago. Aquà el teniu.
https://www.youtube.com/watch?v=9fYUgAgMJqU
La Maria cap a la meitat dels noranta va decidir que no volia més dolor ni en el seu nom i, des d’aleshores, es va dir Maria. Jacques Brel –al qual la Dolors havia versionat al principi de la seva carrera- va dir d’ella que era una cantant d’excepció. Al final de la seva vida amb Joi de trobar havia retornat als orÃgens occitans paterns. Sovint l’acompanyaven la seva filla Miriam i l’Efrén López de l’Ham de foc. Els registres disponibles no tenen prou qualitat. Tanquem doncs amb la seva veu esplèndida a “Can vei la lauzeta moverâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=xlXWrRGLexQ
___________
DIA 38
KONG LAVRING
Liti Kjersti
L’any 1974 a Oslo es va crear el grup Kong Lavring. Seguien el treball de Fairport Convention, Steeleye Span i altres grups de l’escena folk brità nica i es van proposar fer el mateix amb la tradició musical –cançons i melodies– noruegues i combinar instruments tradicionals amb elèctrics. Kon Lavring pren el nom d’un personatge del conte de fades Lillekort. De fet només van enregistrar dos discos en els seus quinze anys d’existència. Aixà sona “Liti Kjerstiâ€, alguna cosa aixà com “Les disputes d’Isabelâ€
https://www.youtube.com/watch?v=Q9MryjNmDhw
Jorn Jensen i Trond Villa, dos dels seus components van fer el salt cap a Suècia i van entrar a formar part del quartet Folk och Rackare que, segons els experts, va ser la banda folk més influent als països de la penÃnsula escandinava i també a Dinamarca. Un so net i directe. Hem triat “De tvÃ¥ systrarnaâ€, Les dues germanes, la variant sueca de la cançó “Cruel sister†que va recuperar Pentangle.
https://www.youtube.com/watch?v=9KWSsEBGZ30
I ara mateix què passa a l’escena folk nòrdica actual? Doncs una mica de tot. A banda del metal o el dark folk amb la seva parafernà lia, tenim músics i grups de moltes tendències, des de la interpretació sense massa additius al folk vÃking que recupera melodies i sages (ja sabeu que els vÃkings tornen a estar de moda) a formacions homologables a les de qualsevol paÃs europeu. De fet la banda Wardruna és la música que sona a tota la sèrie The Vikings. Us posarem tres exemples.
El primer, Annbjorg Lien fiddelista i altres instruments i a més musicòloga recuperar melodies tradicionals amb una interpretació ajustada. Aquà teniu aquest Vals de noces amb violà i guitarra en directe al Cèltic Colours Festival de 2015 a la illa de Cape Breton al Canadà .
https://www.youtube.com/watch?v=Bvr5UIGC99k
El segon, la banda sueca Ranarim seria perfectament homologable a la majoria de grups folk europeus: violÃ, flautes, nickelarpa, guitarra i percussió. És un quintet (a vegades sextet) que m’agradaria veure en directe. Aquà els teniu en un programa televisiu interpretant “Hem igenâ€, De nou a casa.
https://www.youtube.com/watch?v=FoA_LAyaLiU
I el tercer, Loituma, és un grup vocal finès nascut a l’Acadèmia Sibelius, que l’any 1997 va ser triat el millor grup de música tradicional dels països nòrdics. Aquà teniu la seva “Leva’s polkkaâ€, La polca d’Eva. És una de les cançons tradicionals fineses més versionades.
 https://www.youtube.com/watch?v=1ygdAiDxKfI
___________
DIA 39
CAPERCAILLIE
Alasdair mhic cholla ghasda
En el món musical celta potser les bandes escoceses són menys conegudes que les irlandeses o bretones. I potser també el grup més representatiu és Capercaillie. Els vam tenir a l’Auditori en el concert Escòcia-Catalunya que và rem coproduir al XXVIIè Tradicionà rius l’any 2014. El grup que, per cert vol dir El Gall Fer, va ser fundat l’any 1984 per Donad Shaw i Karen Mathelson que també són parella fora de l’escenari. Aquà teniu aquest tema emblemà tic i guerrer de la tradició escocesa dedicat a l’heroi de les guerres contra els anglesos El valent Alisdair fill de Colla.
https://www.youtube.com/watch?v=OZe9N1vNGh0
Anys abans però hi ha la primera banda escocesa reconeguda com a pionera en la reelaboració de la música tradicional. Són els Silly Wizard, és a dir El mag (o geni) estúpid, creada l’any 1971. És també el primer grup del gran Phil Cunningham que es var incorporar l’any 1976 just als setze anys. Aquà us proposem un encadenat de quatre temes tradicionals que comença amb “The Greenfields of Glentownâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=ffs638c79RI
En l’actualitat destaca la cantant i multi instrumentista Julie Fowlis que és, a més, una de les principals promotores dels Fèisean, els festivals per promoure les arts en gaèlic escocès. Ella té el seu propi grup, però aquà us proposo una doble parella amb el seu company Éamon Doorley i Zoë Conmay i John Mc Intyre interpretant quatres temes amb petites entrevistes a mig gener d’enguany a Glasgow. Fantà stics vint-i-un minuts.
https://www.youtube.com/watch?v=eqELnKDHiWY
Breabach és un grup relativament jove que va obtenir el guardó a millor banda tradicional escocesa l’any 2012. Ells es defineixen com a música folk contemporà nia d’Escòcia. La fiddelista Megan Henderson és també una activista dels Fèisean. Aquà els teniu interpretant Brose&Butter en directe l’any 2017.
https://www.youtube.com/watch?v=uq0htznRMMY
Si hi ha un grup català que segueixi les sonoritats celtes i, especÃficament, escoceses és el grup del Baix Llobregat Riu. Sovint als seus temes encadenen també melodies i cançons tradicionals diverses. Aquest és el cas dels seus “Pastorets†enregistrats a Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat.
https://www.youtube.com/watch?v=0rbzQgRuMe4
___________
DIA 40
PLANXTY
The Jolly Beggar
Saltem d’illa i retornem a Irlanda. Un altre dels grups pioners del folk irlandès i també d’Europa fou Planxty. Si l’altra dia explicà vem que Silly Wizard fou el primer grup de Phil Cunningham, Plantxty és el primer grup del gran sonador d’uilleann pipes i whistle Liam O’Flinn, mort ara fa poc més de dos anys. Hi ha discussions sobre què vol dir Planxty. Sembla que és una paraula que usava l’arpista gaèlic del segle XVIII Turlough O’Carolan i que és un adjectiu que honora la cosa o persona a la que se li afegeix. En qualsevol cas, Planxty tot i que defensava la tradició musical gaèlica, cantava sovint en anglès i denotava influències de tornada del country americà . La cançó que dona tÃtol al seu primer à lbum, “El captaire feliçâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=aJ0vRnwUfGQ
Planxty fou una banda que es va fer i desfer varies vegades entre 1972 i 2005, data de la seva dissolució definitiva. Liam O’Flynn acompanyat d’alguns músics de Planxty va muntar un grup paral·lel, The Bothy Band i aixà va mantenir aquells anys la seva activitat professional. Aquà el teniu amb aquesta nova banda interpretant “Drunken Landlady†La pagesa borratxa i assumint un protagonisme més gran.
https://www.youtube.com/watch?v=I3oO6I56Guc
La seva carrera professional el va porta a acompanyar sovint la banda de rock Dire Straits, cosa que, per cert, no recullen els articles sobre la banda. És per això que en alguns enregistraments personals l’escocès Mark Knopfler l’acompanya a la guitarra. Aquest és el cas d’â€An Droichead†El pont.
https://www.youtube.com/watch?v=WLoAqCIS22o
Hi ha col·laboracions seves amb Enya, Sinéad O’Connor, John Cage (!) i, per descomptat, en el documental "Na PÃobairà Uilleann leagan féiltÃ" sobre el llegat de l’instrument s’inclou aquesta breu Dueling Chanters amb Paddy Mollony. Esplèndid, ajustat.
https://www.youtube.com/watch?v=6IuSEUrt63M
Quan va morir, les xarxes el van recordar amb aquesta cançó que forma part del seu treball amb el compositor de música clà ssica Shaun Davey, “El Viatge de Brendan: Éireâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=nz1TLTR8hgo
____________
DIA 40
PLANXTY
The Jolly Beggar
Saltem d’illa i retornem a Irlanda. Un altre dels grups pioners del folk irlandès i també d’Europa fou Planxty. Si l’altra dia explicà vem que Silly Wizard fou el primer grup de Phil Cunningham, Plantxty és el primer grup del gran sonador d’uilleann pipes i whistle Liam O’Flinn, mort ara fa poc més de dos anys. Hi ha discussions sobre què vol dir Planxty. Sembla que és una paraula que usava l’arpista gaèlic del segle XVIII Turlough O’Carolan i que és un adjectiu que honora la cosa o persona a la que se li afegeix. En qualsevol cas, Planxty tot i que defensava la tradició musical gaèlica, cantava sovint en anglès i denotava influències de tornada del country americà . La cançó que dona tÃtol al seu primer à lbum, “El captaire feliçâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=aJ0vRnwUfGQ
Planxty fou una banda que es va fer i desfer varies vegades entre 1972 i 2005, data de la seva dissolució definitiva. Liam O’Flynn acompanyat d’alguns músics de Planxty va muntar un grup paral·lel, The Bothy Band i aixà va mantenir aquells anys la seva activitat professional. Aquà el teniu amb aquesta nova banda interpretant “Drunken Landlady†La pagesa borratxa i assumint un protagonisme més gran.
https://www.youtube.com/watch?v=I3oO6I56Guc
La seva carrera professional el va porta a acompanyar sovint la banda de rock Dire Straits, cosa que, per cert, no recullen els articles sobre la banda. És per això que en alguns enregistraments personals l’escocès Mark Knopfler l’acompanya a la guitarra. Aquest és el cas d’â€An Droichead†El pont.
https://www.youtube.com/watch?v=WLoAqCIS22o
Hi ha col·laboracions seves amb Enya, Sinéad O’Connor, John Cage (!) i, per descomptat, en el documental "Na PÃobairà Uilleann leagan féiltÃ" sobre el llegat de l’instrument s’inclou aquesta breu Dueling Chanters amb Paddy Mollony. Esplèndid, ajustat.
https://www.youtube.com/watch?v=6IuSEUrt63M
Quan va morir, les xarxes el van recordar amb aquesta cançó que forma part del seu treball amb el compositor de música clà ssica Shaun Davey, “El Viatge de Brendan: Éireâ€.
https://www.youtube.com/watch?v=nz1TLTR8hgo